Llínea 3: |
Llínea 3: |
| L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[segle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent. | | L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[segle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent. |
| | | |
− | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en tèrmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[segle XV]]. | + | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[segle XV]]. |
| | | |
| L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. | | L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. |