120 869
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 48:
Llínea 48: − +
Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'
En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.
En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.
El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus termes, situats en els termes i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i termes, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].
El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus térmens, situats en els térmens i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i térmens, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].