4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 35:
Llínea 35: − polla gorda+ + − rabo super gran+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Revertides les edicions de 85.192.77.198 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian
L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgaig, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.
L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgaig, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.
== Història dels alfabets occidentals ==
Els principals alfabets occidentals han tingut el seu orige en l' "''alfabet semític septentrional''", o [[cananeu]], datat fa més de 3.500 anys, entre el [[1700 a. C.|1700]] i el [[1500 a. C.|1500 a. C.]], en el [[Pròxim Orient]].
El precedent de l'alfabet occidental fon ideat en les regions orientals de la costa mediterrànea, i fon divulgat pels mercaders [[fenici]]s. Els grecs, provablement, van conéixer este sistema d'escritura en la ciutat Gibl (en Líban de hui), un important centre cultural i de comerç que varen cridar [[Biblos]]; el van adoptar en [[Grècia]], encara que transformaren algunes consonants i semiconsonants en vocals. També variaren la direcció d'algunes lletres i varen generalisar escriure d'esquerra a dreta. Se sol datar cap al [[900 a. C.|900 a. C.]]
L'alfabet grec adopta el fenici modificant el valor de certs sons consonàntics i designant les vocals. Del grec procedixen l'[[alfabet gòtic]], [[alfabet copte|copte]], [[alfabet armeni|armeni]], [[alfabet georgià|georgià]], [[alfabet albanés|albanés]], eslau ([[alfabet glagolític|glagolític]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]) i [[alfabet etrusc|etrusc]].
L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs van prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.
Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.
L'alfabet dels pobles germànics, cridat futhark (les [[runa|runes]]s i els [[ogham]]s) pel nom de les seues sis primeres lletres, es reduí de 26 signes a 16. La teoria més ferma és la que li dona un orige etrusc.
== Alfabets especials ==
*[[Hangul]] (Idioma coreà)
*[[Alfabet Morse]]
*[[Alfabet per paraules]]
*[[Alfabet Braile]]
== Vore també ==
*[[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]
*[[Escritura (llingüística)|Escritura]]
*[[Grafema]]
*[[Història de l'alfabet]]
*[[Història de l'escritura]]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==