2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 86:
Llínea 86: − + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Finalment, desde el pais situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) hasda el pais situat en el post número 71 (Rúsia, en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.
Finalment, desde el pais situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) hasda el pais situat en el post número 71 (Rúsia, en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.
== Espanyol, un diioma en expansió ==
== Espanyol, un idioma en expansió ==
En 1994 parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre 1986 i 1990 se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma qe el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importancia delidioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts paisos diferents, cosa que no succeïx en el idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.
En 1994 parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre 1986 i 1990 se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma qe el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importancia delidioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts paisos diferents, cosa que no succeïx en el idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.
== Varietats del espanyol ==
[[Image:Idiomes de Espanya.jpg|thumb|right|En morat els dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]
Desde el punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituixen una cadena de solidaritat llingüística, en eslabons contiguos o eslabons més separats.
Les al minus 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (ausència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (ausència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o el empleu o no dle pronom informal de segón persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències espcialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs de us cotidià, aixina com en les expresions coloquials o insultants.
Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuix per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, le seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos d emodalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canaries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].
Independentment d'estos rasgos, es posible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero (2007) serien huit: les varietats castelana, andalusa i canaria en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]