Canvis

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’época i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’época i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fon un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses.  

Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  

Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  

Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que després va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fou comentari de l'época en tota la contornà.  

Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que després va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.  

==L'Adeu d'Ahin==

==L'Adeu d'Ahin==

Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en l'[[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]] i la carrera de mestre també en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahin fou trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en l'[[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]] i la carrera de mestre també en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahin fon trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representaren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dels chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres, Seccio de Romaniques en l'[[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.  

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representaren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fon el mestre dels chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres, Seccio de Romaniques en l'[[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.  

==La guerra civil==

==La guerra civil==

===Segon viage a Barcelona===

===Segon viage a Barcelona===

Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de [[Castelló]] amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a [[Barcelona]], amagat per a eixir d’Artana dins d’un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que s’identificara, no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fou imborrable, la seua vida penjava d’un filet, puix era el moment més virulent en la persecució religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra.  

Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de [[Castelló]] amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a [[Barcelona]], amagat per a eixir d’Artana dins d’un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que s’identificara, no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fon imborrable, la seua vida penjava d’un filet, puix era el moment més virulent en la persecució religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra.  

Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal.  

Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal.  

Tot aço fins que el dia de [[Sant Antoni]] se va passar a la zona nacional, presentant-se davant d’ells dient-los que era capellà, estos el presentaren al capellà del regiment, que va resultar ser un frare del [[Desert de les Palmes]], que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmació no era massa veritat.  

Tot aço fins que el dia de [[Sant Antoni]] se va passar a la zona nacional, presentant-se davant d’ells dient-los que era capellà, estos el presentaren al capellà del regiment, que va resultar ser un frare del [[Desert de les Palmes]], que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmació no era massa veritat.  

Dies més tart el juridic dels nacionals li feu el passe per a poder anar a Castelló, eixint de la comparecencia davant del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi havia aliments com [[chocolate]] o [[pa]] per auxiliar als necessitats, resultant que el camió de la paraeta, se’n anava al dia següent cap a [[Castelló]], Don Jose Maria els va demanar si podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent allí estava, no trobant en un primer moment el camió, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carrer prop d’allí i corregent darrere d’ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fou al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans de Castelló que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren nacionalistes, i com a tals vestien.  

Dies més tart el juridic dels nacionals li feu el passe per a poder anar a Castelló, eixint de la comparecencia davant del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi havia aliments com [[chocolate]] o [[pa]] per auxiliar als necessitats, resultant que el camió de la paraeta, se’n anava al dia següent cap a [[Castelló]], Don Jose Maria els va demanar si podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent allí estava, no trobant en un primer moment el camió, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carrer prop d’allí i corregent darrere d’ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fon al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans de Castelló que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren nacionalistes, i com a tals vestien.  

===Per fi s'acaba la guerra===

===Per fi s'acaba la guerra===

En eixos anys en [[Castelló]] Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs.  

En eixos anys en [[Castelló]] Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs.  

Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castelló]], aspiracio que fou i és un clam en tota la provincia de Castelló, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castelló i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de [[Tortosa]] va aprovar les oposicions que se feren en [[Segorbe]] per accedir a Canonge.  

Com diem anteriorment, Don Jose Maria fon de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castelló]], aspiracio que fon i és un clam en tota la provincia de Castelló, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fon l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castelló i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de [[Tortosa]] va aprovar les oposicions que se feren en [[Segorbe]] per accedir a Canonge.  

==El catedratic Guinot en Albacete==

==El catedratic Guinot en Albacete==