Canvis

== Introducció ==

== Introducció ==

[[Image:EV-Cartell.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

[[Image:EV-Cartell.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i l'Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

{{AP|Revolución Española}}

{{AP|Revolución Española}}

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per l'Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''|Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''|Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i després de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar  a països sur-americans majoritàriament o el mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat  Gal.País este ultime que molts van triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .  

L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i després de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar  a països sur-americans majoritàriament o el mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat  Gal.País este ultime que molts van triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .  

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous mètodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos després del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en la Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous mètodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos després del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.