Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  14:53 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' període' a ' periodo'
Llínea 49: Llínea 49:  
De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''.
 
De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''.
   −
En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del període a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.
+
En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.
    
En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i després passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).
 
En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i després passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).

Menú de navegació