Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de València|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys. | | Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de València|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys. |
| | | |
− | Pujals construirà una capella per a la residència familiar, a la zona que recau als jardins, allí es col·locaran dues làpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856), els seus pares i la seua dona. El [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut a [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es casà en Assumpció Pujals i Perellada. A aquesta última amb la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau (1884). | + | Pujals construirà una capella per a la residència familiar, a la zona que recau als jardins, allí es col·locaran dues làpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856), els seus pares i la seua dona. El [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut a [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es casà en Assumpció Pujals i Perellada. A aquesta última enla mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau (1884). |
| | | |
| És l'época de la crisis definitiva del sector valencià de la seda, per este motiu es decidix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible. Esta remodelació<ref>segons Miguel Ángel Català</ref> va ser eixecutada per [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] (1852-1926) o per [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]].<ref> opinió de Trinitat Simó</ref> Esta reforma es realisà a mijans dels anys huitanta, abans de la mort el 1890 de Joan Fontanals. | | És l'época de la crisis definitiva del sector valencià de la seda, per este motiu es decidix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible. Esta remodelació<ref>segons Miguel Ángel Català</ref> va ser eixecutada per [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] (1852-1926) o per [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]].<ref> opinió de Trinitat Simó</ref> Esta reforma es realisà a mijans dels anys huitanta, abans de la mort el 1890 de Joan Fontanals. |
| | | |
| [[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]] | | [[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]] |
− | El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat amb el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici. | + | El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat enel casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici. |
| | | |
| Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]]. | | Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]]. |