Canvis

El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />

El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />

En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}

En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}

   

   

== Consulats del mar en lo món ==

== Consulats del mar en lo món ==

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de l'institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de [[Barcelona]] li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en [[Barcelona]].<ref name="lluisvives_5" />

La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de [[Barcelona]] li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en [[Barcelona]].<ref name="lluisvives_5" />