Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

;Formació i carrera acadèmica

;Formació i carrera acadèmica

En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en la [[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.  

En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.  

;Viage per Hispanoamèrica:  

;Viage per Hispanoamèrica:  

== Llabor ==

== Llabor ==

Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).  

Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).  

La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.

La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.