| '''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]] | | '''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]] |
− | Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)|hidalgo]] [[Extremadura|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a la [[Universitat de Salamanca|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Després de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial. | + | Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)|hidalgo]] [[Extremadura|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Després de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial. |