Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  14:01 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat'
Llínea 9: Llínea 9:  
En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
 
En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
   −
Schrödinger se traslladà a la [[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en la [[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
+
Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
   −
* [[1934]] Associat en la [[Universitat de Princeton]].
+
* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].
 
* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].
 
* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].
 
* [[1938]] Despres de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica.  Mes de 50 publicacions en varies arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.
 
* [[1938]] Despres de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica.  Mes de 50 publicacions en varies arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.

Menú de navegació