Canvis

Després del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].

Després del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].

[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en [[1664]], abans que fos canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]

[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]

El major assentament holandés mar allà fon la Colònia del Cap. Fon creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en [[Ciutat del Cap]] (en neerlandés Kaapstad) en [[1652]]. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap en [[1788]]. Els Països Baixos també posseïen atres colònies, pero els assentaments holandesos en estes territoris eren llimitats. Les més importants eren les de les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (hui [[Indonèsia]]) i [[Surinam]] (Surinam fon intercanviat en els britànics per la ciutat de [[Nova Àmsterdam]], hui dia la ciutat de [[Nova York]]). Estes colònies foren en primer lloc administrades per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], abdós empreses privades colectives. Tres segles més tart estes companyies varen tindre problemes econòmics i en els territoris a on elles operaven el control fon assumit pel govern neerlandés (en [[1815]] i [[1791]] respectivament). Llavors se convertiren oficialment colònies. Durant este periodo colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.

El major assentament holandés mar allà fon la Colònia del Cap. Fon creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en [[Ciutat del Cap]] (en neerlandés Kaapstad) en [[1652]]. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap en [[1788]]. Els Països Baixos també posseïen atres colònies, pero els assentaments holandesos en estes territoris eren llimitats. Les més importants eren les de les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (hui [[Indonèsia]]) i [[Surinam]] (Surinam fon intercanviat en els britànics per la ciutat de [[Nova Àmsterdam]], hui dia la ciutat de [[Nova York]]). Estes colònies foren en primer lloc administrades per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], abdós empreses privades colectives. Tres segles més tart estes companyies varen tindre problemes econòmics i en els territoris a on elles operaven el control fon assumit pel govern neerlandés (en [[1815]] i [[1791]] respectivament). Llavors se convertiren oficialment colònies. Durant este periodo colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.