2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 51:
Llínea 51: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any 2000, el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió desde el sigle XVII. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i la importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, hasda ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any 2000, el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió desde el sigle XVII. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i la importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, hasda ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.
=== Europa ===
[[Image:Espanyol en Europa.png|200px|thumb|right|Espanyol en [[Europa]].]]
El castellà és llengua oficial de Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres paisos europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este pais per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua extrangera).
En [[Rúsia]] en el 2008, es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en valencià, Rúsia Hui).
=== Àsia ===
El cas de les illes Filipines, antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres paisos hispans, no va aconseguir la seua independència tras els seus moviments revolucionaris del sigle XIX. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] pasà a ser colònia dels EE. UU. a partir de 1899. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de sigle XX, i de que la seua primera constitució (promulgà en 1899) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en 2007, durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mijans del 2009. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).
=== Àfrica ===
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort (Ceuta i Melilla) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).
En Tinduf, Argèlia, hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per Cuba i Espanya.
Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en Angola per la presència del eixèrcit cubà.
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.
Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en paisos com Gabó, Camerú i Nigèria.
=== Oceania ===
Entre els paisos i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de Chile.
Ademés, i d'acort en el cens de 2001, hi han 93.593 hispanoparlants en Austràlia, en el cens de 2006, s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.
En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de 2006, la sifra aumentà a 21.645.
Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles hasda 1898, pero desde llavors el espanyol s'ha oblidat.
=== Total de parlants per pais ===
Finalment, desde el pais situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) hasda el pais situat en el post número 71 (Rúsia, en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]