Canvis

[[Image:Figueretes.GIF|thumb|right| Acadèmics de l'AVL i el Conseller de Cultura, Font de Mora]]

[[Image:Figueretes.GIF|thumb|right| Acadèmics de l'AVL i el Conseller de Cultura, Font de Mora]]

'''Normes Ortogràfiques de Castelló''' (Normes de Castelló, Normes del 32 o Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana.) son unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del [[Llengua catalana|català]] i el [[Llengua valenciana|valencià]], al contrari que les [[Normes del Puig]]. Estes normes foren creades en [[1932]] pel català [[Pompeu Fabra]] i l'adaptació d'estes per la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].

'''Normes Ortogràfiques de Castelló''' (Normes de Castelló, Normes del 32 o Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana.) son unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del [[Llengua catalana|català]] i el [[Llengua valenciana|valencià]], al contrari que les [[Normes del Puig]]. Estes normes foren creades en [[1932]] pel català [[Pompeu Fabra]] i l'adaptació d'estes per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].

==Història==

==Història==

El [[Pare Fullana]], pressionat, firmà quan era en [[Madrit]], l'únic representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la [[Real Acadèmia Espanyola]].  

El [[Pare Fullana]], pressionat, firmà quan era en [[Madrit]], l'únic representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la [[Real Acadèmia Espanyola]].  

Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ad cedere, o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.  

Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ''ad cedere'', o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.  

Acceptar les Normes de Castelló de [[1932]] no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el [[Pare Lluis Fullana]]..."  

Acceptar les Normes de Castelló de [[1932]] no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el [[Pare Lluis Fullana]]..."  

Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En [[1932]], encara li aplicaven este adjectiu...  

Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En [[1932]], encara li aplicaven este adjectiu...  

Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del [[País Valencià]], etc. Mai diran la [[idioma valencià|llengua valenciana]] o L´idioma valencià com li diu l’[[Estatut d´Autonomia Valencià]] ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'[[Castellà|Idioma Castellà]]. Si que li diran la llengua del País Valencià, ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de [[Barcelona]], o siga, en eixa variant de la Koine catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la Llengua Valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la Llengua Valenciana ve i vingué del Contat de [[Barcelona]]...

"Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del [[País Valencià]], etc. Mai diran la [[idioma valencià|llengua valenciana]] o L´idioma valencià com li diu l’[[Estatut d´Autonomia Valencià]] ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'[[Castellà|Idioma Castellà]]. Si que li diran la llengua del País Valencià, ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de [[Barcelona]], o siga, en eixa variant de la Koine catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la Llengua Valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la Llengua Valenciana ve i vingué del Contat de [[Barcelona]]..."

== Firmants ==

== Firmants ==