Canvis

Les '''Falles''' són una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional.

Les '''Falles''' són una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional.

La denominació de ''falles'' correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures ([[ninot|ninots]]) i composicions d'elements. Al llarc de l'història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.

 

La denominació de ''falles'' correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures ([[ninot|ninots]]) i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.

== La festa d'una ciutat ==

== La festa d'una ciutat ==

Es podria dir que son els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.

Es podria dir que son els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal faller]], que durant tot l'eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal faller]], que durant tot l'eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Des del [[15 de març]] fins al [[19 de març]] els dies i nits en Valéncia son una festa contínua. Pero ya des del 1 de [[març]] es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l'Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes [[comissions falleres]] disparen [[Mascletà|mascletades]] junt als seus [[casal faller|casals]] durant la semana fallera.

Des del [[15 de març]] fins al [[19 de març]] els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de [[març]] es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Pla[[ça de l'Ajuntament]], en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes [[comissions falleres]] disparen [[Mascletà|mascletades]] junt als seus [[casal faller|casals]] durant la semana fallera.

El total de falles (386 en [[2007]]) es classifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la [[cremà]]. Encara que els premis son un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els 720.000 euros. Diners que es recapten entre els [[fallers]] de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

El total de falles (386 en [[2007]]) es classifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la [[cremà]]. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d'euros. Diners que es recapten entre els [[fallers]] de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de [[Valéncia]] i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de [[Valéncia]] i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la [[Falla Nou Campanar]] [[2007]], en 32 metros, fon la més alta i voluminosa de l'història) rodejats de numeroses figures o [[ninot|ninots]] de cartó pedra (material que en els últims anys està sent substituït per atres més moderns com el [[poliestiré expandit]], més llauger i molejable, també més tòxic, sostingudes per un armassó de fusta. Inclouen lletrers escrits en [[valencià]] explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la [[Falla Nou Campanar]] [[2007]], en 32 metros, fon la més alta i voluminosa de l'història) rodejats de numeroses figures o [[ninot|ninots]] de cartó pedra (material que en els últims anys està sent substituït per atres més moderns com el [[poliestiré expandit]], més llauger i molejable, també més tòxic, sostingudes per un armassó de fusta. Inclouen lletrers escrits en [[valencià]] explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.

Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s'instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes (en [[2008]], Nou Campanar començà la seua [[plantà]] el 27 de [[Febrer]]) i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina [[Cremà|la cremà]].

Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s'instalen en el carrer el [[15 de març]] per la nit, el dia de la [[plantà]]. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes (en [[2008]], Nou Campanar començà la seua [[plantà]] el 27 de [[Febrer]]) i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina [[Cremà|la cremà]].

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un [[llibret]] en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor [[Sueca|suecà]] Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]].

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un [[llibret]] en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor [[Sueca|suecà]] Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]].

==== La despertà ====

==== La despertà ====

Les falles comencen cada dia en la [[despertà]]. Els [[faller|fallers]] desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a tro de bac, que exploten al colpejar en terra.

Les falles comencen cada dia en la [[despertà]]. Els [[faller|fallers]] desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a [[tro de bac]], que exploten al colpejar en terra.

==== La mascletà ====

==== La mascletà ====