Canvis

Després d'una década d'intensa competència i rivalitat entre els britànics i francesos, abundant en expedicions d'exploradors militars i civils que buscaven firmar tractats, en [[1896]], el regne Mossi d'Ouagadougou fon vençut per les forces colonials franceses i es va convertir en un protectorat francés.

Després d'una década d'intensa competència i rivalitat entre els britànics i francesos, abundant en expedicions d'exploradors militars i civils que buscaven firmar tractats, en [[1896]], el regne Mossi d'Ouagadougou fon vençut per les forces colonials franceses i es va convertir en un protectorat francés.

En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en 1897 després de diverses campanyes militars. Per a [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia sigut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de 1898, permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos van continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].

En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] després de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos van continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].

Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant 1915 i 1916 els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí van ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la Primera guerra mundial, el 1 de març de 1919, i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.

Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.

La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].

La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].

En [[1980]] es produïx un nou colp militar liderat per [[Saye Zerbo]], qui a la seua vegada és derrocat en [[1982]]. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a [[Thomas Sankara]] un carismàtic capità. En [[1984]] el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional.  El president actual (2007) és [[Blaise Compaore]], qui va prendre el poder en 1987 després d'un [[colp d'estat]] en el qual fon assessinat el president [[Thomas Sankara]].

En [[1980]] es produïx un nou colp militar liderat per [[Saye Zerbo]], qui a la seua vegada és derrocat en [[1982]]. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a [[Thomas Sankara]] un carismàtic capità. En [[1984]] el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional.  El president actual (2007) és [[Blaise Compaore]], qui va prendre el poder en [[1987]] després d'un [[colp d'estat]] en el qual fon assessinat el president [[Thomas Sankara]].

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Image:180PX-~1.JPG|thumb|President de Burkina Faso Blaise Compaoré.]]

[[Image:180PX-~1.JPG|thumb|President de Burkina Faso Blaise Compaoré.]]

La constitució de [[1991]], establí un sistema de govern semipresidencial en un [[parlament]] (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any [[2000]] es va modificar la [[constitució]] acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual  es va posar en efecte a partir de les eleccions del 2005.  

La constitució de [[1991]], establí un sistema de govern semipresidencial en un [[parlament]] (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any [[2000]] es va modificar la [[constitució]] acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual  es va posar en efecte a partir de les eleccions del [[2005]].  

El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.

El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.

</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].

</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].

La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa de Marfil]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en 1967, esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa de Marfil]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.

La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa de Marfil]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa de Marfil]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.

Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.

Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.

L'[[Unió Europea]] (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.

L'[[Unió Europea]] (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.

'''Recursos naturals''': manganés, pedra calcàrea, marbre, [[or]], antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, [[plata]], zinc i peix.

'''Recursos naturals''': [[manganés]], pedra calcàrea, marbre, [[or]], [[antimoni]], [[coure]], [[níquel]], [[bauxita]], [[plom]], [[fosfat]], [[argent]], [[zinc]] i peix.

'''Productes agropecuaris''': mill, melca, canya de [[sucre]], [[dacsa]], cotó, cacauets, [[creïlla]], sésam, [[nou|anous]], ganado boví, de llana i aus de corral.

'''Productes agropecuaris''': mill, melca, canya de [[sucre]], [[dacsa]], [[cotó]], cacauets, [[creïlla]], sésam, [[nou|anous]], ganado boví, de llana i aus de corral.

'''Principals indústries''': aliments, cervesa, indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.

'''Principals indústries''': aliments, [[cervesa]], indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.

'''Principals activitats econòmiques i de producció''': El desenroll econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals es troba l'ineficient desenroll de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seues collites, la dèbil demanda dels seus principals productes d'exportació i la caiguda dels preus internacionals.

'''Principals activitats econòmiques i de producció''': El desenroll econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals es troba l'ineficient desenroll de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seues collites, la dèbil demanda dels seus principals productes d'exportació i la caiguda dels preus internacionals.

[[Image:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg|thumb|400px|<center>Mesquita en Bobo-Dioulasso</center>]]

[[Image:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg|thumb|400px|<center>Mesquita en Bobo-Dioulasso</center>]]

L'any [[2007]], Burkina Faso conta en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys.

En l'any [[2007]], Burkina Faso contava en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys.

La població es troba concentrada en les zones del sur i centre del país, en alguns cassos la densitat és superior a 48 habitants per quilómetro quadrat. La mija de fills per dona és de 6,41, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals. És rellevant l'impacte que produïx el [[SIDA]] en quant a l'amortiguació de la taxa de creiximent de la població, tant per defuncions directes, com per l'aument de la taxa de mortalitat infantil i atres problemes socials associats al mateix.  

La població es troba concentrada en les zones del sur i centre del país, en alguns cassos la densitat és superior a 48 habitants per quilómetro quadrat. La mija de fills per dona és de 6,41, una de les taxes més altes del [[Terra|món]], lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals. És rellevant l'impacte que produïx el [[SIDA]] en quant a l'amortiguació de la taxa de creiximent de la població, tant per defuncions directes, com per l'aument de la taxa de mortalitat infantil i atres problemes socials associats al mateix.  

La seua població presenta la següent composició ètnica: Mossi (40%), Gurunsi, i Lobi. Es professen les religions següents: musulmans (50%); religions africanes tradicionals (típicament diverses formes de [[animisme]]) (30%) i catòlics (20%). Molts cristians incorporen elements d'animisme en les seues practiques religioses.

La seua població presenta la següent composició ètnica: Mossi (40%), Gurunsi, i Lobi. Es professen les religions següents: musulmans (50%); religions africanes tradicionals (típicament diverses formes de [[animisme]]) (30%) i catòlics (20%). Molts cristians incorporen elements d'animisme en les seues practiques religioses.

{{Traduït de|es|Burkina_Faso}}

{{Traduït de|es|Burkina_Faso}}

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]