Canvis

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]].

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]].

El orige dels eslaus es incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]]., una vegà conquistada pels vikincs, convertint-la en el centre de Russia, el estat més pròsper de la zona.

El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]]., una vegada conquistada pels [[vikincs]], convertint-la en el centre de [[Russia]], el estat més pròsper de la zona.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El estat Rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

El estat Rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es genwraren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es generaren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.

El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren son propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberà dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocà, psoterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucrnians contra els rusos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremà portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

== Organisació político-administrativa ==

== Organisació político-administrativa ==