Canvis

[[Archiu:NGC 1512.jpg|thumb|right|250px|Galàxia NGC1512]]  

[[Archiu:NGC 1512.jpg|thumb|right|250px|Galàxia NGC1512]]  

Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estels]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estreles]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de [[Via Làctea]], és a dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estels i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10⁸, i 10¹² [[massa solar|masses solars]].

Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estrelws. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10⁸, i 10¹² [[massa solar|masses solars]].

L'espai que hi ha entre els diferents [[estel]]s d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol mena de [[matèria]].

L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

[[Categoria:Astronomia extragalàctica]]

[[Categoria:Astronomia]]