Canvis

== Equilibri hídrico ==

== Equilibri hídrico ==

Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o tambe per [[Evaporación (hidrologia)|evaporación]].

Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o tambe per [[Evaporacio (hidrologia)|evaporacio]].

Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia electrica]].

Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia electrica]].

* [[Llac de crater|'''Llac de perola''']], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de crater|'''Llac de perola''']], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* '''[[Llac de lava]]''', format per [[lava]] fosa en un crater volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* '''[[Llac de lava]]''', format per [[lava]] fosa en un crater volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* '''Embassament volcanic'''. Les emanaciones de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

* '''Embassament volcanic'''. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

=== Per represamiento ===

=== Per represamiento ===

* '''[[Oasis]]''', produit per una font d'aigua subterranea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* '''[[Oasis]]''', produit per una font d'aigua subterranea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* '''[[Aiguamoll]]''' o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el [[Pantanal]] en Sudamérica, conformat per una xarcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* '''[[Aiguamoll]]''' o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el [[Pantanal]] en Sudamérica, conformat per una xarcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* '''[[Mareny]]''' o llac coster, produit per filtración o inundacio en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* '''[[Mareny]]''' o llac coster, produit per filtracio o inundacio en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* '''[[Estorada]]''', produit per filtración o inundacio en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

* '''[[Estorada]]''', produit per filtracio o inundacio en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida.

Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida.

=== Per endorreísmo ===

=== Per endorreísmo ===

El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosio fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporación, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs.

El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosio fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporacio, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs.

* '''[[Llac salat]]''' o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica.

* '''[[Llac salat]]''' o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica.

* '''[[Salina]]''', bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]].

* '''[[Salina]]''', bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]].

=== Per erosio kárstica ===

=== Per erosio kárstica ===

En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtraciones subterranees.

En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees.

* '''Llac subterraneu''', associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtración d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mexic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''.

* '''Llac subterraneu''', associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mexic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''.

* '''Llac kárstico''' o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya.

* '''Llac kárstico''' o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya.

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]

** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.

** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.

== Deformacia dels llacs ==

== Deformacio dels llacs ==

Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este tambe pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademes, la proliferación de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. Tambe desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca.

Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este tambe pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademes, la proliferacio de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. Tambe desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca.

== Biologia llacustre ==

== Biologia llacustre ==