Canvis

Publicat inicialment en alemany ([[1848]]), no veu la llum a [[Anglaterra]] fins el [[1850]]. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  

Publicat inicialment en alemany ([[1848]]), no veu la llum a [[Anglaterra]] fins el [[1850]]. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  

La primera traducció al català data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per ser publicada a la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer el 1936 [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El [[1848]] van aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i el [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que van escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarc dels anys. Segons el pròlec a l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat al periòdic ''[[Red Republican]]'', va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada a [[París]] el 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> A [[Londres]] es van publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada el 1872 a la revista [[La Emancipación]] de Madrit, el [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

La primera traducció al català data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per ser publicada a la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer el 1936 [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El [[1848]] van aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i el [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que van escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarc dels anys. Segons el pròlec a l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat al periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada a [[París]] el 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> A [[Londres]] es van publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada el 1872 a la revista [[La Emancipación]] de Madrit, el [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.