Canvis

L''''alta edat mijana''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] europea que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]].

L''''alta edat mijana''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] [[Europa|europea]] que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]].

Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals van rebujar la cultura clàssica de [[Roma]] mentres que atres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven. Dels pobles prominents que van entrar al territori romà van ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament en un gran número de [[pobles germànics]] i [[pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es van realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats. Pel [[segle V]] les institucions de l'[[imperi Romà d'Occident]] s'havien colapsat sota la pressió d'estes incursions. Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades van continuar en operació, a la invencible ciutat de [[Costantinoble]]. L'[[imperi Bizantí]], és a dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.

Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de [[Roma]] mentres que atres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven.  

 

Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament en un gran número de [[pobles germànics]] i [[pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats.  

 

Pel [[segle V]] les institucions de l'[[imperi Romà d'Occident]] s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a la invencible ciutat de [[Costantinoble]]. L'[[imperi Bizantí]], és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.

== Vínculs externs ==

== Vínculs externs ==