1389 bytes afegits
, 10:19 4 dec 2013
La '''baixa edat mijana''' és el terme utilisat per descriure la història [[Europa|europea]] dels [[segle XI|segles XI]] a [[segle XIV|XIV]]. Este periodo va ser precedit per l'[[alta edat mijana]], i va ser succeït per l'[[edat moderna]] (el [[Renaiximent]]).
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normants, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any [[1000]] comença un periodo de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisis de la [[feudalisme|societat feudal]] i l'aparició de noves formes d'organisació política i social: els [[comuns medievals|comuns]] —especialment a Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.
Al voltant del [[1300]], i després de diversos segles de prosperitat a Europa, el creixement es va parar. Unes series de fams i plagues, com la Gran Fam de [[1315]]-[[1317]] i la [[Pesta Negra]], van reduir la població a la mitat. Esta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques; alçaments dels campers a [[França]] i [[Anglaterra]] i la [[Guerra dels Cent Anys]] en són dos eixemples. La unitat de l'[[Església catòlica]] va ser fracturada pel [[Gran Cisma d'Occident]]. Estes acontenyiments han estat nomenat pels historiadors la Crisis de la Baixa Edat Mijana.
[[Categoria:Baixa Edat mijana| ]]