Llínea 158: |
Llínea 158: |
| {{principal|Sistema circulatori}} | | {{principal|Sistema circulatori}} |
| | | |
− | Les funcions del sistema de circulació són proveir al cos d'[[oxigen]] i nutrients, aixina com de transportar residus, anhídrid carbònic i excedents excretats a través dels teixits. La part dreta del [[cor]] actua com a bomba de [[sang]] als pulmons, a on s'extrau el diòxid de carboni i s'aconsegueix oxigen fresc. La sang oxigenada és dirigida una altra vegada cap al cor, que en este cas, rep la sang oxigenada a la part esquerra a on es bombeja la sang cap a fora a l'artèria principal, l'artèria [[Aorta]], a on la sang es reparteix per tot el cos. El sistema circulatori consta de les artèries i vasos linfàtics exteriors al cor que transporten els excedents de la perifèria a la seua tornada mitjançant al sistema de venes. | + | Les funcions del sistema de circulació són proveir al cos d'[[oxigen]] i nutrients, aixina com de transportar residus, anhídrid carbònic i excedents excretats a través dels teixits. La part dreta del [[cor]] actua com a bomba de [[sanc]] als pulmons, a on s'extrau el diòxit de carbono i se conseguix oxigen fresc. La sanc oxigenada és dirigida una atra vegada cap al cor, que en este cas, rep la sanc oxigenada a la part esquerra a on es bombeja la sanc cap a fora a l'artèria principal, l'artèria [[Aorta]], a on la sanc es repartix per tot el cos. El sistema circulatori consta de les artèries i vasos limfàtics exteriors al cor que transporten els excedents de la perifèria a la seua tornada per mig de al sistema de venes. |
| | | |
| * [[Cor]] ''cor'' | | * [[Cor]] ''cor'' |
− | * [[Vasos sanguinis]] | + | * [[Vasos sanguíneus]] |
− | ** [[Sang]], [[vena]], [[artèria]], [[Capil·lar sanguini|capil·lar]] | + | ** [[Sanc]], [[vena]], [[artèria]], [[Capilar sanguíneu|capilar]] |
| * [[Vasos limfàtics]] | | * [[Vasos limfàtics]] |
| | | |
| === Aparell digestiu === | | === Aparell digestiu === |
| {{principal|Aparell digestiu}} | | {{principal|Aparell digestiu}} |
− | El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingereixen, aixina com els òrgans auxiliars que serveixen per a la digestió del menjar. | + | El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar. |
| | | |
− | El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Després, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómac]]. Dins l'estómac, s'afegeix al menjar un àcid fort i diversos enzims, essent remogut pels moviments musculars de l'estómac, de manera que es converteix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodè en chicotetes porcions.<ref>{{citar web|títol=L'aparell digestiu|editor=Tutors/tutores d'aules d'acollida de Sabadell|consulta=2011-09-13|llengua=català|url=http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/digestiu3.htm}}</ref> | + | El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Després, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómac]]. Dins l'estómac, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómac, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions. |
| | | |
− | En el duodè s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per exemple, les vitamines solubles en [[aigua]].<ref>{{citar web|títol=Secretion of Bile and the Role of Bile Acids In Digestion|cognom=Bowen|nom=R.|any=2001|mes=novembre|llengua=anglès|url=http://www.vivo.colostate.edu/hbooks/pathphys/digestion/liver/bile.html }}</ref><ref>{{citar web|títol=Gastrointestinal System and Metabolism Block|any=2011|cognom=Blatter|nom=Lothar A.|llengua=anglès|consulta=2011-09-14|pàgines=35|url=https://ftp.rush.edu/users/molebio/WebPhysiology/GI_2010_2011/GI_Absorption_2011.ppt}}</ref> | + | En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]]. |
| | | |
− | L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbeixen els [[nutrient]]s, i després per l'intestí gros, a on s'absorbeixen els líquids i les sals.<ref>{{citar web|títol=Nutrient Absortion|cognom=Ellert|nom=M.|any=1998|llengua=anglès|consulta=2011-09-14|url=http://www.siumed.edu/mrc/research/nutrient/gi42sg.html}}</ref> | + | L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i després per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals. |
| | | |
| Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref> | | Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref> |
Llínea 199: |
Llínea 199: |
| ==== Via urinària ==== | | ==== Via urinària ==== |
| {{principal|Aparell urinari}} | | {{principal|Aparell urinari}} |
− | * [[Ronyó|Ronyons]] ''ren'' | + | * [[Renyó|Renyons]] ''ren'' |
| * [[Urèter]]s | | * [[Urèter]]s |
| * [[Bufeta urinària]] | | * [[Bufeta urinària]] |
Llínea 206: |
Llínea 206: |
| ==== Aparell reproductor masculí ==== | | ==== Aparell reproductor masculí ==== |
| {{principal|Aparell reproductor masculí}} | | {{principal|Aparell reproductor masculí}} |
− | * [[Penis]] ''penis'' | + | * [[Pene]] ''penis'' |
− | * [[Testicle]]s ''testis'' | + | * [[Testícul]]s ''testis'' |
| * [[Epidídim]] ''epididymis'' | | * [[Epidídim]] ''epididymis'' |
− | * [[Pròstata]] ''prostata'' | + | * [[Próstata]] ''prostata'' |
| | | |
| ==== Aparell reproductor femení ==== | | ==== Aparell reproductor femení ==== |
Llínea 215: |
Llínea 215: |
| * [[Vagina]] ''vagina'' | | * [[Vagina]] ''vagina'' |
| * [[Clítoris]] ''clitoris'' | | * [[Clítoris]] ''clitoris'' |
− | * [[Cèrvix]] ''cervix'' | + | * [[Cèrvit]] ''cervix'' |
| * [[Úter]] ''uterus'' | | * [[Úter]] ''uterus'' |
| * [[Trompa ovàrica|Trompes de Fal·lopi]] ''salpinx'' | | * [[Trompa ovàrica|Trompes de Fal·lopi]] ''salpinx'' |
| * [[Ovari]]s ''ovarium'' | | * [[Ovari]]s ''ovarium'' |
| | | |
− | === Sang i òrgans relacionats === | + | === Sanc i òrguens relacionats === |
− | ==== Sang ==== | + | ==== Sanc ==== |
− | * [[Sang]] | + | * [[Sanc]] |
− | ** [[Plasma sanguini]] | + | ** [[Plasma sanguíneu]] |
| ** Plaquetes | | ** Plaquetes |
| ** [[Glòbul vermell|Glòbuls vermells]] (Eritròcits) | | ** [[Glòbul vermell|Glòbuls vermells]] (Eritròcits) |
− | ** [[Leucocit|Globuls blancs]] (Leucocits) | + | ** [[Leucocit|Glòbuls blancs]] (Leucocits) |
| | | |
− | ==== Òrgans de tractament de la sang ==== | + | ==== Òrguens de tractament de la sanc ==== |
| * [[Melsa]] | | * [[Melsa]] |
− | * [[Medul·la òssia]] vermella | + | * [[Medula òssia]] vermella |
| | | |
| === Glàndules === | | === Glàndules === |
Llínea 260: |
Llínea 260: |
| === Sistema tegumentari === | | === Sistema tegumentari === |
| {{Principal|Sistema tegumentari}} | | {{Principal|Sistema tegumentari}} |
− | La pell és la defensa interior del cos contra els agents físics i químics, aixina com contra la invasió dels microorganismes, per exemple, les bactèries i els virus. | + | La pell és la defensa interior del cos contra els agents físics i químics, aixina com contra la invasió dels microorganismes, per eixemple, les bactèries i els virus. |
| | | |
− | Està dividida en diferents capes, la més exterior és la formada pel fi teixit epitelial, més baix, es troba l'epidermis i al següent nivell de profunditat es troba la dermis. Al sistema tegumentari hi contribueix també la presència de les [[ungla|ungles]], els cabells, les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcees. | + | Està dividida en diferents capes, la més exterior és la formada pel fi teixit epitelial, més baix, es troba l'epidermis i al següent nivell de profunditat es troba la dermis. Al sistema tegumentari hi contribuïx també la presència de les [[ungla|ungles]], els cabells, les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcees. |
| | | |
| * La pell | | * La pell |