124 621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − ==Historia== − La seua construcció te com fi la commemoració del milacre ocorregut, segons conte la llegenda, en el [[segle XIV]] ([[1348]]) en eixe mateix lloc. + + + + + − Es tracta del cridat [[Milacre dels peixets]], que consistí segons les narracions populars en el següent fet miraculós; conten que la retor d'[[Alboraya]], tractant de portar el viàtic a un fidel moribunt que vivia en [[Almàcera]] (poble morisc en aquella época) tingué que creuar el barranc de Carraixet, quan es va vore sorprés per un torrent d'aigua, lo que provocà que li caiguera a l'aigua el coborrio (espècie de cepet en cadena que es penjava pendent del coll, i que en anterioritat al Concili de Trento gastaven els sacerdots quan tenien necessitat d'administrar la comunió fora de l'iglésia). El milacre es produí quan dos peixos emergiren en les sagrades formes, depositant-les en el caliç que portava el sacerdot. − + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|270px|Ermita dels Peixets - Alboraya]]
[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|270px|Ermita dels Peixets - Alboraya]]
L''''Ermita dels Peixets''', dedicada al [[Santíssim Sacrament]], és troba situada a vores del mar, en el marge dret del barranc del Carraixet, en el municipi d'[[Alboraya]], de la comarca de L'[[Horta Nort]], de la [[provincià de València]]. El seu expedient està incoat, no presentant encara Anotació ministerial, pese a això, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deports de la [[Generalitat Valenciana]], ho te inscrit com a [[Be d'Interés Cultural]].
L''''Ermita dels Peixets''', dedicada al [[Santíssim Sacrament]], es troba situada a vores del mar, en el marge dret del barranc del Carraixet, en el municipi d'[[Alboraya]], de la comarca de L'[[Horta Nort]], de la [[provincià de Valéncia]]. El seu expedient està incoat, no presentant encara Anotació ministerial, pese a això, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deports de la [[Generalitat Valenciana]], ho te inscrit com a [[Be d'Interés Cultural]].
==Història==
La seua construcció te com fi la commemoració del milacre ocorregut, segons conta la llegenda, en el [[segle XIV]] ([[1348]]) en eixe mateix lloc.
Es tracta del cridat [[Milacre dels peixets]], que consistí segons les narracions populars en el següent fet; conten que el retor d'[[Alboraya]], tractant de portar el viàtic a un fidel moribunt que vivia en [[Almàssera]] (poble morisc en aquella época) tingué que creuar el barranc de Carraixet, quan es va vore sorprés per un torrent d'[[aigua]], lo que provocà que li caiguera a l'aigua el coborrio (espècie de cepet en cadena que es penjava pendent del coll, i que en anterioritat al Concili de Trento gastaven els sacerdots quan tenien necessitat d'administrar la comunió fora de l'iglésia). El milacre es produí quan dos peixos emergiren en les sagrades formes, depositant-les en el càliç que portava el sacerdot.
==Descripció==
==Descripció==
L'ermita presenta planta rectangular, d'estil neogótic i la seua construcció data de l'any [[1901]]. La fachada està dividida verticalment en tres trams dels quals el central es de major amplitut, estant separats estos trams per contraforts arrematats en pinàculs merament decoratius. També el tram central presenta el portal d'entrada, la porta d'accés s'obri baix arc conopial, i en les seues fulles fetes en plancha de zinc presenta figures alusives al milacre; sobre ella, en lletres ceràmiques, la llegenda 'Ermita del Milacre - Any [[1907]]. Damunt de la porta principal pot observar-se una obertura en un arc apuntat que arranca d'un voladiç. En els laterals poden apreciar-se a mija alçada, finestres ogivals. L'interior de l'ermita te com coberta una volta de canó apuntat realisada en rajola; als peus es troba el cor alt al que s'accedix per una escala de caragol. El presbiteri, en barana metàlica en els laterals , te dos grades, l'altar major es de marbre sostingut per dos columnes en un retaule de [[taulellets]] adossat a la paret en la representació del milacre. En la part superior presenta un ocul. A la sacristia s'accedix des dels laterals de l'altar, travessant unes portes apuntades. La coberta exterior es de dos aigües.
L'ermita presenta planta rectangular, d'estil neogótic i la seua construcció data de l'any [[1901]]. La fachada està dividida verticalment en tres trams dels quals el central és de major amplitut, estant separats estos trams per contraforts arrematats en pinàculs merament decoratius. També el tram central presenta el portal d'entrada, la porta d'accés s'obri baix arc conopial, i en les seues fulles fetes en plancha de zinc presenta figures alusives al milacre; sobre ella, en lletres ceràmiques, la llegenda 'Ermita del Milacre - Any [[1907]].
Damunt de la porta principal pot observar-se una obertura en un arc apuntat que arranca d'un voladiç. En els laterals poden apreciar-se a mija alçada, finestres ogivals. L'interior de l'ermita te com coberta una volta de canó apuntat realisada en rajola; als peus es troba el cor alt al que s'accedix per una escala de caragol. El presbiteri, en barana metàlica en els laterals , te dos grades, l'altar major és de marbre sostingut per dos columnes en un retaule de [[taulellets]] adossat a la paret en la representació del milacre. En la part superior presenta un ocul. A la sacristia s'accedix des dels laterals de l'altar, travessant unes portes apuntades. La coberta exterior és de dos aigües.
Junt a ella està la '''Font dels Peixets''', construïda en [[1959]].
Junt a ella està la '''Font dels Peixets''', construïda en [[1959]].
El [[dilluns de Pasqua]] es celebra una concorreguda romeria a l'ermita, en menjar comunitari i distints actes festius i religiosos.
El [[dilluns de Pasqua]] es celebra una concorreguda romeria a l'ermita, en menjar comunitari i distints actes festius i religiosos.
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]