Canvis

[[Image:Palau-CastellAlbalat_dels_Tarongers.JPG|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat de Taronchers]]

[[Image:Palau-CastellAlbalat_dels_Tarongers.JPG|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat de Taronchers]]

La '''Casa-Palau d'Albalat de Taronchers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', és troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions mes antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Esta declarada [[Be d'Interès Cultural]].

La '''Casa-Palau d'Albalat de Taronchers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada [[Be d'Interès Cultural]].

 

==Descripció==

==Descripció==

Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[segle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, es en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.

Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[segle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.

 

L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[segle XIV]] o [[XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.

L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[segle XIV]] o [[XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seuaconstrucció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.

Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.

[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]