Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: − + − + − + − + − + Llínea 67:
Llínea 67: − + − + Llínea 83:
Llínea 83: − + − + − + Llínea 94:
Llínea 94: − + − + Llínea 102:
Llínea 102: − + − + Llínea 113:
Llínea 113: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 152:
Llínea 152: − + − + − + − + − + Llínea 177:
Llínea 177: − + Llínea 192:
Llínea 192: − +
sense resum d'edició
|Membre de: = [[ONU]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
|Membre de: = [[ONU]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
}}
}}
El '''Principat d'Andorra''' (en [[llengua catalana|català]] ''Principat d'Andorra'') es un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital es [[Andorra la Vella]].
El '''Principat d'Andorra''' (en [[llengua catalana|català]] ''Principat d'Andorra'') és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial es el [[llengua catalana|català]].
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.
Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la [[II Guerra Mundial]] a través del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.
No te forces armades pròpies i la seua defensa es responsabilitat d'[[Espanya]] i [[França]]. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any [[1982]], se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
No te forces armades pròpies i la seua defensa és responsabilitat d'[[Espanya]] i [[França]]. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any [[1982]], se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
L'orige del mot andorrà es desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.
L'orige del mot andorrà és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.
*Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la [[Península Ibèrica|Península Ibèrica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
*Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la [[Península Ibèrica|Península Ibèrica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en [[1278]] se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llímits del poder de cada senyor, representa la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en [[1288]]. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en [[1278]] se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en [[1288]]. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
En [[1610]], el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de [[França]] (en l'actualitat el President de la República Francesa).
En [[1610]], el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de [[França]] (en l'actualitat el President de la República Francesa).
=== Nova Reforma ===
=== Nova Reforma ===
En la societat andorrana anterior al [[sigle XVII]] soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases mes pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).
En la societat andorrana anterior al [[sigle XVII]] soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).
En l'any [[1866]] s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedre una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:
En l'any [[1866]] s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedre una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:
=== Sigle XX ===
=== Sigle XX ===
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal també envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal també envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademes de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data historica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data historica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
== Govern i Politica ==
== Govern i Politica ==
[[Image:Parlament andorra.jpg|thumb|left|<center>Parlament andorrà.</center>]]
[[Image:Parlament andorra.jpg|thumb|left|<center>Parlament andorrà.</center>]]
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el [[14 de març]] de [[1993]]. La comandancia de l'Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat son [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual es Albert Pintat Santolària.
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el [[14 de març]] de [[1993]]. La comandancia de l'Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademes de tindre un corp diplomatic en països del exterior.
El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademés de tindre un corp diplomatic en països del exterior.
=== Poder eixecutiu ===
=== Poder eixecutiu ===
=== Poder llegislatiu ===
=== Poder llegislatiu ===
El Consell General es l'organ llegislatiu i se tracta d'un parlament unicameral de representacio mixta i paritaria de la poblacio nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament es la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al [[2010]] s'inaugure una nova sèu.
El Consell General es l'organ llegislatiu i se tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritaria de la població nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament és la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al [[2010]] s'inaugure una nova sèu.
Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del [[24 d'abril]] de [[2005]] son:
Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del [[24 d'abril]] de [[2005]] són:
*Partit Liberal, en 14 escanys.
*Partit Liberal, en 14 escanys.
=== Poder judicial ===
=== Poder judicial ===
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelacio, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justicia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que es el encarregat d'interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adequacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justicia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adequacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
=== Administracio publica ===
=== Administració publica ===
Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.
Els comuns son organs de representació i administració civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.
== Organisacio Territorial ==
== Organisació Territorial ==
=== Parroquies ===
=== Parroquies ===
[[Image:Parroquies andorra.png|thumb|right|<center>Parroquies d'Andorra.</center>]]
[[Image:Parroquies andorra.png|thumb|right|<center>Parroquies d'Andorra.</center>]]
Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.
Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.
Les parroquies tenen una funcio civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdiccio civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administracio de les parroquies. Son corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
Les parroquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdicció civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administració de les parroquies. Són corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
L'orde protocolari es:
L'orde protocolari es:
*[[Canillo]]. Parroquia mes extesa del país.
*[[Canillo]]. Parroquia més extesa del país.
*[[Encamp]]. Parroqua en el cor del país.
*[[Encamp]]. Parroqua en el cor del país.
*[[Ordino]]. Parroquia mes al nort del país.
*[[Ordino]]. Parroquia més al nort del país.
*[[La Massana]].
*[[La Massana]].
*[[Andorra la Vella]]. Parroquia mes poblà, de la qual la seua ciutat principal es la capital del país.
*[[Andorra la Vella]]. Parroquia més poblà, de la qual la seua ciutat principal és la capital del país.
*[[Sant Julià de Lòria]]. Parroquia mes al sur del país (frontera espanyola, A.C.A).
*[[Sant Julià de Lòria]]. Parroquia més al sur del país (frontera espanyola, A.C.A).
*[[Escaldes-Engordany]]. Parroquia mes recent (formà en [[1978]]).
*[[Escaldes-Engordany]]. Parroquia més recent (formà en [[1978]]).
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Image:Mapa Andorra.png|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
[[Image:Mapa Andorra.png|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
[[Image:Vista satelit andorra.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
[[Image:Vista satelit andorra.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
La superficia d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], es de 468 km2, seent un país montanyos, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi han grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el país.
La superficia d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el país.
=== Clima ===
=== Clima ===
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima es sec.
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.
La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit es quan hi han mes precipitacions excepte en hivern que son, sobre tot, de neu.
La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de neu.
=== Relleu ===
=== Relleu ===
=== Hidrografia ===
=== Hidrografia ===
Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part mes oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, l'estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.
Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superficie és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, l'estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.
== Economia ==
== Economia ==
[[Image:Edifici més alt andorra.jpg|thumb|right|<center>[[Edifici]] més alt d'Andorra.</center>]]
[[Image:Edifici més alt andorra.jpg|thumb|right|<center>[[Edifici]] més alt d'Andorra.</center>]]
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
Andorra no es un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agricoles.
Andorra no és un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agricoles.
Els gravamens estan dividits en:
Els gravamens estan dividits en:
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
**Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
**Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
**Tasa en rao del servici de fe publica notarial.
**Tasa en raó del servici de fe publica notarial.
*Canons:
*Canons:
=== Mercàt Laboral ===
=== Mercàt Laboral ===
Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.
Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
=== Moneda ===
=== Moneda ===