Canvis

}}

}}

La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació en [[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].

La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].

== Història ==

== Història ==

Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del sigle IX i X, quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el sigle XV els [[Portugal|portuguesos]] van heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Malí]] al qual pertanyia la zona en l'época.  

Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] van heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Malí]] al qual pertanyia la zona en l'época.  

[[Image:800px-James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]

En [[1588]], el pretenent al tro portugués,  va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].

Durant els sigles XVII i XVIII [[França]] i [[Anglaterra]] van lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]].  El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]]  otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].  

 

Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] van lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]].  El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]]  otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].  

Casi 3 millons de [[esclau]]s van ser enviats des d'esta regió a les colònies en [[Amèrica]].  En [[1807]] s'abolí el comerç d'esclaus en l'[[Imperi Britànic]] intentant els britànics acabar en el comerç d'esclaus en [[Gàmbia]].  Per ad això, crearen el lloc militar de Bathurst (hui Banjul) en [[1816]]. Durant els anys següents, Banjul estava somesa a la jurisdicció del governador general britànic en [[Serra Lleona]]. En [[1888]] Gàmbia es convertí en una colònia autònoma i un any més tart va passar a ser una colònia real

Casi 3 millons de [[esclau]]s van ser enviats des d'esta regió a les colònies en [[Amèrica]].  En [[1807]] s'abolí el comerç d'esclaus en l'[[Imperi Britànic]] intentant els britànics acabar en el comerç d'esclaus en [[Gàmbia]].  Per ad això, crearen el lloc militar de Bathurst (hui Banjul) en [[1816]]. Durant els anys següents, Banjul estava somesa a la jurisdicció del governador general britànic en [[Serra Lleona]]. En [[1888]] Gàmbia es convertí en una colònia autònoma i un any més tart va passar a ser una colònia real

[[Image:100px-Stamp Gambia 1880 0 5p.jpg|thumb|100px|left|Sagell de 1880]]

[[Image:100px-Stamp Gambia 1880 0 5p.jpg|thumb|100px|left|Sagell de 1880]]

En l'any 2007, Gàmbia té una població de 1.688.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 54 anys. La mija de fills per dona és de 5,20. Només el 40% de la població està alfabetisada.

En l'any [[2007]], Gàmbia tnia una població de 1.688.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 54 anys. La mija de fills per dona és de 5,20. Només el 40% de la població està alfabetisada.

== Cultura ==

== Cultura ==