Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| == El segle XX == | | == El segle XX == |
− | A pesar de que els Països Baixos permaneixeran neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tenir un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya del 1916 quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la comtesa, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/> | + | A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/> |
| | | |
− | [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] després dels atacs aéreus alemanys el 1940.]] | + | [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] després dels atacs aéreus alemanys en 1940.]] |
− | Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, l'[[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos el 1940 durant la seua campanya de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. | + | Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. |
| | | |
| Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, només 876 n'havien sobrevixcut. | | Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, només 876 n'havien sobrevixcut. |
| | | |
− | El govern en l'exili va perdre el control de la seua més gran colònia, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] el març de 1942. Un cop acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí el 1949. | + | El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]]. |
| | | |
− | La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. El 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya. | + | La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. En 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya. |
| | | |
− | [[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada el 1986 en el nom de [[Flevoland]].]] | + | [[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]] |
− | Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sud-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa en fon un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre de l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no només foren econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, amb acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar per sobre de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. | + | Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sud-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren només econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. |
| | | |
− | Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Alhora que atres països que en són membres, adoptà l'[[euro]] el [[2001]], tot abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]]. | + | Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]]. |
| | | |
− | Als anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els joves rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.
| + | En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jòvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat. |
| | | |
| == Vejau també == | | == Vejau també == |