Llínea 3: |
Llínea 3: |
| == L'edat d'or == | | == L'edat d'or == |
| {{AP|Edat d'Or Holandesa}} | | {{AP|Edat d'Or Holandesa}} |
− | [[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg|thumb|left|250px|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] Al [[segle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es van constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com un escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seva independència per [[Espanya]] el [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[segle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa|Edat d'Or]] o Segle d'Or els Països Baixos establiren colònies a diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia|Frísia]] i, des del [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. A més, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] davall dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sud. També va establir al sud diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]]. | + | [[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg|thumb|left|250px|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] En el [[segle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es varen constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com una escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seua independència per [[Espanya]] en [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren en una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[segle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa|Edat d'Or]] o Segle d'Or els Països Baixos establiren colònies en diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia|Frísia]] i, des de l'any [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Ademés, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] davall dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sur. També va establir al sur diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]]. |
| | | |
− | En el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals '''[[Països Baixos]]'''. Van ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. | + | En el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals '''[[Països Baixos]]'''. Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. |
| | | |
| == Anexió a França == | | == Anexió a França == |
− | El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia després que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a Anglaterra, fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme|estat unitari]]. De 1795 a 1806, la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]]. | + | El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia després que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a Anglaterra, fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme|estat unitari]]. De 1795 a [[1806]], la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]]. |
| | | |
− | De 1806 a 1810, el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establert per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne titella governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda|Holanda]], fon escollida per representar el país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. El 1809 no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riu [[Rin]] a França. | + | De 1806 a [[1810]], el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establit per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne titella governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda|Holanda]], fon escollida per representar el país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. El 1809 no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riu [[Rin]] a França. |
| | | |
| El rei Louis Napoleon no acomplí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va haver d'abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]]. | | El rei Louis Napoleon no acomplí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va haver d'abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]]. |