Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Títul de l'enllaç]][[Image:magnacartaliberatum.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de 1215.]]
| + | [[Image:magnacartaliberatum.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de 1215.]] |
− | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat per el rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les graus dificultats en la política exterior. | + | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat per el rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior. |
| | | |
− | Sigué elaborada després de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de la época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de 1215. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. | + | Sigué elaborada després de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. |
| | | |
− | La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o asamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magnaés u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política son la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. | + | La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o asamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. |
| | | |
| == Bases de la Carta Magna == | | == Bases de la Carta Magna == |
− | Els xixanta-tres artículs dels que cosnta la Carta Magna, aseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei. | + | Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, aseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei. |
| | | |
| *S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. | | *S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. |
− | *Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiada soles per la voluntat del monarca. | + | *Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiciada soles per la voluntat del monarca. |
| *S'amplia la seguritat a campesins, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. | | *S'amplia la seguritat a campesins, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. |
− | *La monarquia es compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques. | + | *La monarquia és compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |