Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que compren els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. | + | El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que compren els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. |
| | | |
| {|{{bellataula}} style="text-align:right;" | | {|{{bellataula}} style="text-align:right;" |
Llínea 51: |
Llínea 51: |
| * [[Extradició]] | | * [[Extradició]] |
| | | |
− | Atres assunts estan delegats als governs dels [[països constituents]]. Cada un d'estes països té la seua pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre [[plenipotenciari]] pel que fa a les atres parts. | + | Atres assunts estan delegats als governs dels [[països constituents]]. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre [[plenipotenciari]] pel que fa a les atres parts. |
| | | |
| El Regne dels Països Baixos té un sol seent a les [[Nacions Unides]] i és membre de la [[Unió Europea]]. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si be hi disponen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de la Unió Europea. | | El Regne dels Països Baixos té un sol seent a les [[Nacions Unides]] i és membre de la [[Unió Europea]]. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si be hi disponen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de la Unió Europea. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | El [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. A més el regne posseïa colònies a [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). | + | El [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. Ademés el regne posseïa colònies en [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). |
| | | |
| El [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | | El [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. |
| | | |
− | Després de la mort del rei Guillem III el [[1890]] la unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fos Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Així, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. | + | Després de la mort del rei Guillem III el [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fos Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Així, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. |
| | | |
− | El [[1949]], després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el [[1963]].
| + | En l'any [[1949]], després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any [[1963]]. |
| | | |
− | El [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa.
| + | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa. |
| | | |
| El [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | | El [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. |
| | | |
− | El [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne.
| + | En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. |
| | | |
− | L'octubre de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials.
| + | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |