6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán'' de Dionisio Fierros Álvarez, 1894. La batalla, que va tenir lloc en 186...».
[[Arxiu:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], 1894. La batalla, que va tenir lloc en 1860, durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]]
[[Arxiu:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadre de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de 1808 que el [[general Castanys]] va derrotar a l'eixèrcit francès del [[general Dupont]].]]
[[Arxiu:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Aixecament del 2 de maig]] a Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als quals van donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporània a Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organitzar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2 d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vegeu [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm su página web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]
El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[segle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]].
No és pròpiament un [[nacionalisme]] [[irredentista]]: l'única reivindicació territorial identificada com a “nacional” ha estat [[Gibraltar]] (des del [[segle XVIII]]); la resta de les reivindicacions territorials han estat històricament les ''colonials'' o ''[[Imperi espanyol|imperials]]'' (durant el segle XIX contra la [[independència d'Hispanoamèrica]] i en el [[segle XX]] sobre el [[Magrib]]). Tampoc ha estat un [[nacionalisme centrípet]] (que pretengué unificar comunitats d'espanyols someses a atres sobiranies), pero sí ha presenciat el naiximent de [[nacionalismes perifèrics]] que, des de finals del segle XIX, han funcionat com a moviments [[nacionalisme centrífuc|nacionalistes centrífucs]] (que pretenen la conformació d'identitats nacionals alternatives).
Com en les atres [[nacions-estat]] de [[Europa Occidental]] ([[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]]), la conformació d'una [[monarquia autoritària]] des de [[Baixa Edat Mija|finals de l'Edat Mija]] va produir el desenroll secular paralel del [[Estat]] i la [[Nació]] a Espanya, sota les successives conformacions territorials de la [[Monarquia Hispànica]]. Com va ocórrer en cada un dels atres casos, la identitat nacional i la mateixa estructura territorial va acabar donant molt diferents productes; pero sempre, i en el cas espanyol també, com a conseqüència de la forma en que [[Institucions espanyoles de l'Antic Règim|les institucions]] van respondre a la dinàmica econòmica i social (en ocasions, a pesar d'estes mateixes institucions), i sense acabar de presentar-se en el seu aspecte contemporàneu fins que no va acabar el [[Antic Règim]]. El factor d'identificació més clar va ser durant tot este periodo l'ètnic-religiós, expressat en la condició de [[cristià vell]]. Al final del periodo (segle XVIII) es va ser accentuant el factor d'identificació llingüístic entorn del [[idioma espanyol|castellà o espanyol]], en noves institucions com la [[Real Acadèmia Espanyola]].
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Nacionalisme espanyol]]
[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Moviments polítics d'Espanya]]
[[Arxiu:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadre de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de 1808 que el [[general Castanys]] va derrotar a l'eixèrcit francès del [[general Dupont]].]]
[[Arxiu:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Aixecament del 2 de maig]] a Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als quals van donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporània a Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organitzar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2 d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vegeu [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm su página web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]
El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[segle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]].
No és pròpiament un [[nacionalisme]] [[irredentista]]: l'única reivindicació territorial identificada com a “nacional” ha estat [[Gibraltar]] (des del [[segle XVIII]]); la resta de les reivindicacions territorials han estat històricament les ''colonials'' o ''[[Imperi espanyol|imperials]]'' (durant el segle XIX contra la [[independència d'Hispanoamèrica]] i en el [[segle XX]] sobre el [[Magrib]]). Tampoc ha estat un [[nacionalisme centrípet]] (que pretengué unificar comunitats d'espanyols someses a atres sobiranies), pero sí ha presenciat el naiximent de [[nacionalismes perifèrics]] que, des de finals del segle XIX, han funcionat com a moviments [[nacionalisme centrífuc|nacionalistes centrífucs]] (que pretenen la conformació d'identitats nacionals alternatives).
Com en les atres [[nacions-estat]] de [[Europa Occidental]] ([[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]]), la conformació d'una [[monarquia autoritària]] des de [[Baixa Edat Mija|finals de l'Edat Mija]] va produir el desenroll secular paralel del [[Estat]] i la [[Nació]] a Espanya, sota les successives conformacions territorials de la [[Monarquia Hispànica]]. Com va ocórrer en cada un dels atres casos, la identitat nacional i la mateixa estructura territorial va acabar donant molt diferents productes; pero sempre, i en el cas espanyol també, com a conseqüència de la forma en que [[Institucions espanyoles de l'Antic Règim|les institucions]] van respondre a la dinàmica econòmica i social (en ocasions, a pesar d'estes mateixes institucions), i sense acabar de presentar-se en el seu aspecte contemporàneu fins que no va acabar el [[Antic Règim]]. El factor d'identificació més clar va ser durant tot este periodo l'ètnic-religiós, expressat en la condició de [[cristià vell]]. Al final del periodo (segle XVIII) es va ser accentuant el factor d'identificació llingüístic entorn del [[idioma espanyol|castellà o espanyol]], en noves institucions com la [[Real Acadèmia Espanyola]].
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Nacionalisme espanyol]]
[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Moviments polítics d'Espanya]]