6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|250px|Imatge del [[Limes Germanicus.]] Els '''alamans''' (en alemany: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser...».
[[Image:Karte limes.jpg|right|thumb|250px|Imatge del [[Limes Germanicus]].]]
Els '''alamans''' (en [[alemany]]: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sud mijana i inferior del [[riu Elba]], a prop del [[riu Main]], on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].
== Etimologia ==
Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els homes» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun altre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «homes que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), així com també «homes que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar el [[213]].
== Història ==
Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[segle III]], després de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i després fins i tot van estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial.
Al [[segle IV]] van proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es van enfrontar als [[francs]] que els van derrotar i els van convertir en tributaris el [[496]] després de la seua derrota a la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es van rebelar a la [[Rètia]], on habitaven, i van devastar [[Itàlia]]. Posteriorment van ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.
=== Orígens de la unió alamana ===
L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els [[sueu]]s. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemanys del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen [[alamànic]], un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de [[suau]], que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el ''Schwäbisch-alemannische Fastnacht'', una mena de festival propenc al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nort de [[Suïssa]]. Al ''[[land]]'' de [[Baden-Württemberg]], els habitants de [[Baden-Baden]] s'autonomenen ''alamans'' en contraposició als habitants de [[Württemberg]] que es reconeixen més com a ''sueus''.
== Cronologia ==
* [[213]], primera aparició dels alamans a la [[Germania superior]].
* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia.
* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]].
* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin.
* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]].
* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]].
* [[496]], els francs derroten els alamans al [[Nèckar]].
* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans.
[[Categoria:Grups germànics occidentals]]
Els '''alamans''' (en [[alemany]]: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sud mijana i inferior del [[riu Elba]], a prop del [[riu Main]], on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].
== Etimologia ==
Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els homes» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun altre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «homes que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), així com també «homes que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar el [[213]].
== Història ==
Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[segle III]], després de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i després fins i tot van estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial.
Al [[segle IV]] van proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es van enfrontar als [[francs]] que els van derrotar i els van convertir en tributaris el [[496]] després de la seua derrota a la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es van rebelar a la [[Rètia]], on habitaven, i van devastar [[Itàlia]]. Posteriorment van ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.
=== Orígens de la unió alamana ===
L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els [[sueu]]s. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemanys del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen [[alamànic]], un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de [[suau]], que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el ''Schwäbisch-alemannische Fastnacht'', una mena de festival propenc al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nort de [[Suïssa]]. Al ''[[land]]'' de [[Baden-Württemberg]], els habitants de [[Baden-Baden]] s'autonomenen ''alamans'' en contraposició als habitants de [[Württemberg]] que es reconeixen més com a ''sueus''.
== Cronologia ==
* [[213]], primera aparició dels alamans a la [[Germania superior]].
* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia.
* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]].
* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin.
* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]].
* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]].
* [[496]], els francs derroten els alamans al [[Nèckar]].
* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans.
[[Categoria:Grups germànics occidentals]]