Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  16:53 10 ago 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:       −
Cap: Arredonida.  
+
Cap: Arredonit.  
    
Orelles: Llargues, cobertes de pèl. Les manté caigudes.  
 
Orelles: Llargues, cobertes de pèl. Les manté caigudes.  
Llínea 12: Llínea 12:  
Pèl: Llarc. De teixidura sedosa. Llis o llaugerament onejat.
 
Pèl: Llarc. De teixidura sedosa. Llis o llaugerament onejat.
 
   
 
   
Color de pèl: Pot ser d'un sol color o combinació de dos o tres colors (Blanc, negre, marró o dorat).  
+
Color de pèl: Pot ser d'un sol color o combinació de dos o tres colors ([[Blanc]], [[negre]], [[marró]] o dorat).  
    
Altura: A la creu o els muscles: Els mascles apleguen a 36 a 39 cm. Les femelles de 34 a 38 cm.  
 
Altura: A la creu o els muscles: Els mascles apleguen a 36 a 39 cm. Les femelles de 34 a 38 cm.  
Llínea 24: Llínea 24:  
El nom del Cocker té el seu orige en la paraula anglesa woodcock, ya que este spaniel era utilisat originalment per a la caça d'esta au. Es creu que esta raça és descendent de gossos espanyols que també van donar orige a varis Epagneuls francesos.
 
El nom del Cocker té el seu orige en la paraula anglesa woodcock, ya que este spaniel era utilisat originalment per a la caça d'esta au. Es creu que esta raça és descendent de gossos espanyols que també van donar orige a varis Epagneuls francesos.
   −
Es considera que va ser el duc de Marlborough qui va seleccionar a un tipo de Spaniel bastant similar a l'actual. Els Spaniels del duc tenien les orelles mes llargues que els atres i el pèl era blanc en taques.  
+
Es considera que va ser el duc de Marlborough qui va seleccionar a un tipo de Spaniel bastant similar a l'actual. Els Spaniels del duc tenien les orelles més llargues que els atres i el pèl era blanc en taques.  
    
A partir d'estos gossos, els criadors anglesos van continuar la selecció, fins a arribar a fixar l'estàndart definitiu en [[1901]].
 
A partir d'estos gossos, els criadors anglesos van continuar la selecció, fins a arribar a fixar l'estàndart definitiu en [[1901]].
126 643

edicions

Menú de navegació