Llínea 5: |
Llínea 5: |
| En [[877]], després d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Juan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de sa diòcesis y l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en sa seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa. | | En [[877]], després d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Juan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de sa diòcesis y l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en sa seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa. |
| | | |
− | És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Juan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso ab atres elements llevantiscos de Roma fon causa de sa ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Juan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a sa politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso. | + | És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Juan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de sa ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Juan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a sa politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso. |
| | | |
| Durant son pontificat, el [[30 d'abril]] de [[892]], presionat pel emperador [[Guido de Spoleto]], se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, [[Lamberto de Spoleto]]. | | Durant son pontificat, el [[30 d'abril]] de [[892]], presionat pel emperador [[Guido de Spoleto]], se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, [[Lamberto de Spoleto]]. |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i sa ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes. | | El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i sa ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes. |
| | | |
− | '''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] ab alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglèsia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''. | + | '''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglèsia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''. |
| | | |
| == El sínodo del cadàver== | | == El sínodo del cadàver== |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| Trobat culpable se declarà invàlida sa elecció com Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions de son papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu [[Tíber]]. A '''Formoso''' se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no feia res per a defendre's sino que sabiamene se quedava callat escoltant la seua sentència. | | Trobat culpable se declarà invàlida sa elecció com Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions de son papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu [[Tíber]]. A '''Formoso''' se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no feia res per a defendre's sino que sabiamene se quedava callat escoltant la seua sentència. |
| | | |
− | Els restos de '''Formoso''' no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encà que la rehabilitació de '''Formoso''' s'havia iniciat ab el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Juan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergio III|Sergi III]] al accedir al tró en el [[904]] anula tant els concilis convocats per [[Juan IX]] i [[Teodoro II]]. En [[1464]] el cardenal Pietro Barbo després de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]]. | + | Els restos de '''Formoso''' no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encà que la rehabilitació de '''Formoso''' s'havia iniciat en el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Juan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergio III|Sergi III]] al accedir al tró en el [[904]] anula tant els concilis convocats per [[Juan IX]] i [[Teodoro II]]. En [[1464]] el cardenal Pietro Barbo després de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]]. |
| | | |
| | | |