2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|180px|Jesse Owens a l'inici de la carrera de 200 metros llisos on trencà el récort mundial en les Olimpiades de Berlin...».
[[Image: Jesse_Owens.jpg|thumb|right|180px|Jesse Owens a l'inici de la carrera de 200 metros llisos on trencà el récort mundial en les Olimpiades de Berlin]]
'''James Cleveland "Jesse" Owens''' (*[[12 de setembre]] de [[1913]] - †[[31 de març]] de [[1980]]) fon un popular [[atleta]] [[estadounidense]] d'orige [[afroamericà]]. Participà en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936]], on conseguí fama internacional al conseguir quatre medalles d'or: 100 metros llisos, 200 metros llisos, [[salt de llongitut]] i com participant de l'equip guanyador en les carreres de relleus 4x100 metros.
== Primers anys ==
Owens naixqué en [[Oakville]], [[Alabama]] (Estats Units), pero se traslladà a [[Cleveland]], [[Ohio]], quant tenia nou anys. Era el sèptim dels onze fills de Henry i Emma Owens. Owens era el net d'un esclau i el fill d'un granger. Rebé el sobrenom de "Jesse" d'un profesor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quant el jove Owens digué que se nomenava "J.C." (en [[idioma anglés|anglés]], "J.C.", sigles de James Cleveland, tenen una [[fonètica]] pareguda a "Jesse").
Owens sempre atribuí la seua exitosa carrera en l'atletisme a l'estímul del seu entrenador durant els seus estudis en l'institut ''Fairview Junior High'', [[Charles Riley]], que l'introduí a l'atletisme. Riley, junt [[Harrison Dillard]], un atleta de Cleveland, inspiraren al jove Owens. Com Owens treballava arreglant sabates després de l'escola, Riley va permetre a Jesse entrenar abans de les classes, en lloc de l'horari habitual dels entrenaments.
Owens començà a destacar a nivell nacional en [[1933]] quant, com estudiant de l'institut ''[[East Technical High School]]'' de Cleveland, trenca el récort mundial de salt de llongitut per a estudiants d'institut, ab una marca de 7,55 metros e iguala el récort mundial en 100 metros llisos ab una marca de 10,4 segons.
== NCAA ==
Moltes universitats volen fichar-lo, pero finalment Owens escull l'[[Universitat Estatal d'Ohio]] i només després que li prometeren treball a ell i a son pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seua família.
Durant esta época, en la que se li moteja carinyosament com "Buckeye Bullet", conseguix el récort de huit campeonats NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre en [[1935]] i atres quatre en [[1936]]. El récort de quatre ors en un any en la NCAA només ha sigut igualat per [[Xavier Carter]], en [[2006]], pero els seus títuls inclouen les medalles de les carreres per relleus.
La major gesta d'Owens se produix en un lapsus de 45 minuts el [[25 de maig]] de [[1935]], durant la ''Big Ten Conference'' en [[Ann Arbor]], [[Michigan]], on establí quatre récorts mundials. Iguala el récort mundial de 100 yardes (91 metros en 9,4 segons) i trenca els récorts mundials de salt de llongitut (8,13 metros, un récort que durà 25 años), 220 yardes (201 metros) llises (20,3 segons) i 220 yardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona en baixar dels 23 segons). Esta increible gesta, es considerada una de les més grans proeges de l'atletisme de tots els temps. A partir d'este dia, se li comença a conéixer ab el sobrenom de l'''Antílop d'Ebani''.
== Els Jocs Olímpics de Berlin i la relació ab Franklin Delano Roosevelt ==
En 1936, Owens viaja a [[Berlin]], [[Alemanya]], per a participar ab l'equip d'Estats Units en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics]]. [[Adolf Hitler]] estava utilisant estos jocs per a mostrar al mon una renaixent Alemanya [[Nazisme|nazi]]. Hitler i atres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominen els jocs ab les seues victòries. Mentres tant, la [[propaganda]] nazi, promou el concepte de la superioritat de la [[raça aria]] i mostra als d'orige africà (nomenant-los [[bastardes de Renania]]) com inferiors.
Owens causa una gran sorpresa al guanyar quatre medalles d'or: el [[3 d'agost]] en els 100 metros llisos derrotant a [[Ralph Metcalfe]]; el [[4 d'agost]] en salt de llongitut, després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany [[Luz Long]]; el [[5 d'agost]] en 200 metros llisos; finalment, junt a l'equip de relleus 4x100 metros conseguix la seua quarta medalla el [[9 d'agost]]. Esta marca de quatre medalles d'or en una olimpiades no fon igualada fins a [[1984]] per [[Carl Lewis]].
El primer dia, Hitler només aplaudí ab les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que se negà a donar la ma a [[Cornelius Cooper Johnson|Cornelius Johnson]], que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, este eixí de l'estadi abans de lo previst. Els directius del [[Comité Olímpic Internacional|comité Olímpic]] insistixen a Hitler en que aplaudixca a tots els medallistes o a ningun. Hitler opta per la segon opció i no està en les següents presentacions de medalles [http://german.about.com/library/blgermyth10.htm] [http://hnn.us/articles/571.html].
Owens, en la seua autobiografia (''The Jesse Owens Story'', [[1970]]), conta com posteriorment Hitler li saludà de totes maneres:
{{Cita|Quant passí, el Canceller s'alçà, me saludà ab la ma i yo li torní la senyal. Pense que els reporters tingueren mal gust al criticar a l'home del moment en Alemanya.}}
Owens fon aclamat per 110.000 persones en l'Estadi Olímpic de Berlin i més tart, molts berlinesos li demanaven autógrafs quant el veïen pel carrer. Durant la seua estància en Alemanya, estava excluit de la ciutadania baix la Llei de Ciutadania del Reich del [[15 de setembre]] de 1935. Encara que, a Owens se li permetí viajar i hostajar-se en els mateixos hotels que els blancs, lo qual en eixe moment no deixava de ser una ironia, ya que els afroamericans en els EE.UU. no tenien igualtat de drets.
Després d'una parada de la bossa de Nova York en el seu honor, Owens tornà al seu treball de botons en l'hotel [[Waldorf-Astoria]]. Més tart contaria:
{{Cita|Quant torní al meu país natal, després de totes les histories sobre Hitler, no poguí viajar en la part davantera de l'autobús. Torní a la porta de darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estretir la ma de Hitler, pero tampoc vaig ser convidat a la Casa Blanca a donar la ma al President.}}
El llavors president dels Estats Units d'Amèrica, [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta ab brusquetat.
== Després dels Jocs Olímpics ==
Després dels Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en [[Chicago]], incloent una llarga temporada com [[punchadiscs]] de música [[jazz]]. En [[1968]], Owens rebe algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els [[Jocs Olímpics de 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] d'eixe any.
Jesse Owens fon premiat ab la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels EE.UU. en [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]].
En [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat ab el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]].
Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] ab 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de Chicago.
== Veja's també ==
*[[Anexe:Progressió de la marca dels 100 m llisos masculí]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.jesseowens.com/ Web Oficial] (en anglés)
* [http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/0912.html Necrología, New York Times, 1 d'abril, 1980] (en anglés)
* [http://www.jesseowensmuseum.org Museu Jesse Owens] (en anglés)
* [http://tesla.liketelevision.com/liketelevision/tuner.php?channel=255&format=movie&theme=guide Vídeo de Jesse Owens extret del documental ''Olympia'' de Leni Riefenstahl (1936)]
* [http://www.usolympicteam.com/26_18919.htm Biografia de Jesse Owens en la pàgina de l'equip olímpic dels EE.UU.] (en anglés)
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Jesse_Owens}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
'''James Cleveland "Jesse" Owens''' (*[[12 de setembre]] de [[1913]] - †[[31 de març]] de [[1980]]) fon un popular [[atleta]] [[estadounidense]] d'orige [[afroamericà]]. Participà en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936]], on conseguí fama internacional al conseguir quatre medalles d'or: 100 metros llisos, 200 metros llisos, [[salt de llongitut]] i com participant de l'equip guanyador en les carreres de relleus 4x100 metros.
== Primers anys ==
Owens naixqué en [[Oakville]], [[Alabama]] (Estats Units), pero se traslladà a [[Cleveland]], [[Ohio]], quant tenia nou anys. Era el sèptim dels onze fills de Henry i Emma Owens. Owens era el net d'un esclau i el fill d'un granger. Rebé el sobrenom de "Jesse" d'un profesor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quant el jove Owens digué que se nomenava "J.C." (en [[idioma anglés|anglés]], "J.C.", sigles de James Cleveland, tenen una [[fonètica]] pareguda a "Jesse").
Owens sempre atribuí la seua exitosa carrera en l'atletisme a l'estímul del seu entrenador durant els seus estudis en l'institut ''Fairview Junior High'', [[Charles Riley]], que l'introduí a l'atletisme. Riley, junt [[Harrison Dillard]], un atleta de Cleveland, inspiraren al jove Owens. Com Owens treballava arreglant sabates després de l'escola, Riley va permetre a Jesse entrenar abans de les classes, en lloc de l'horari habitual dels entrenaments.
Owens començà a destacar a nivell nacional en [[1933]] quant, com estudiant de l'institut ''[[East Technical High School]]'' de Cleveland, trenca el récort mundial de salt de llongitut per a estudiants d'institut, ab una marca de 7,55 metros e iguala el récort mundial en 100 metros llisos ab una marca de 10,4 segons.
== NCAA ==
Moltes universitats volen fichar-lo, pero finalment Owens escull l'[[Universitat Estatal d'Ohio]] i només després que li prometeren treball a ell i a son pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seua família.
Durant esta época, en la que se li moteja carinyosament com "Buckeye Bullet", conseguix el récort de huit campeonats NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre en [[1935]] i atres quatre en [[1936]]. El récort de quatre ors en un any en la NCAA només ha sigut igualat per [[Xavier Carter]], en [[2006]], pero els seus títuls inclouen les medalles de les carreres per relleus.
La major gesta d'Owens se produix en un lapsus de 45 minuts el [[25 de maig]] de [[1935]], durant la ''Big Ten Conference'' en [[Ann Arbor]], [[Michigan]], on establí quatre récorts mundials. Iguala el récort mundial de 100 yardes (91 metros en 9,4 segons) i trenca els récorts mundials de salt de llongitut (8,13 metros, un récort que durà 25 años), 220 yardes (201 metros) llises (20,3 segons) i 220 yardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona en baixar dels 23 segons). Esta increible gesta, es considerada una de les més grans proeges de l'atletisme de tots els temps. A partir d'este dia, se li comença a conéixer ab el sobrenom de l'''Antílop d'Ebani''.
== Els Jocs Olímpics de Berlin i la relació ab Franklin Delano Roosevelt ==
En 1936, Owens viaja a [[Berlin]], [[Alemanya]], per a participar ab l'equip d'Estats Units en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics]]. [[Adolf Hitler]] estava utilisant estos jocs per a mostrar al mon una renaixent Alemanya [[Nazisme|nazi]]. Hitler i atres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominen els jocs ab les seues victòries. Mentres tant, la [[propaganda]] nazi, promou el concepte de la superioritat de la [[raça aria]] i mostra als d'orige africà (nomenant-los [[bastardes de Renania]]) com inferiors.
Owens causa una gran sorpresa al guanyar quatre medalles d'or: el [[3 d'agost]] en els 100 metros llisos derrotant a [[Ralph Metcalfe]]; el [[4 d'agost]] en salt de llongitut, després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany [[Luz Long]]; el [[5 d'agost]] en 200 metros llisos; finalment, junt a l'equip de relleus 4x100 metros conseguix la seua quarta medalla el [[9 d'agost]]. Esta marca de quatre medalles d'or en una olimpiades no fon igualada fins a [[1984]] per [[Carl Lewis]].
El primer dia, Hitler només aplaudí ab les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que se negà a donar la ma a [[Cornelius Cooper Johnson|Cornelius Johnson]], que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, este eixí de l'estadi abans de lo previst. Els directius del [[Comité Olímpic Internacional|comité Olímpic]] insistixen a Hitler en que aplaudixca a tots els medallistes o a ningun. Hitler opta per la segon opció i no està en les següents presentacions de medalles [http://german.about.com/library/blgermyth10.htm] [http://hnn.us/articles/571.html].
Owens, en la seua autobiografia (''The Jesse Owens Story'', [[1970]]), conta com posteriorment Hitler li saludà de totes maneres:
{{Cita|Quant passí, el Canceller s'alçà, me saludà ab la ma i yo li torní la senyal. Pense que els reporters tingueren mal gust al criticar a l'home del moment en Alemanya.}}
Owens fon aclamat per 110.000 persones en l'Estadi Olímpic de Berlin i més tart, molts berlinesos li demanaven autógrafs quant el veïen pel carrer. Durant la seua estància en Alemanya, estava excluit de la ciutadania baix la Llei de Ciutadania del Reich del [[15 de setembre]] de 1935. Encara que, a Owens se li permetí viajar i hostajar-se en els mateixos hotels que els blancs, lo qual en eixe moment no deixava de ser una ironia, ya que els afroamericans en els EE.UU. no tenien igualtat de drets.
Després d'una parada de la bossa de Nova York en el seu honor, Owens tornà al seu treball de botons en l'hotel [[Waldorf-Astoria]]. Més tart contaria:
{{Cita|Quant torní al meu país natal, després de totes les histories sobre Hitler, no poguí viajar en la part davantera de l'autobús. Torní a la porta de darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estretir la ma de Hitler, pero tampoc vaig ser convidat a la Casa Blanca a donar la ma al President.}}
El llavors president dels Estats Units d'Amèrica, [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta ab brusquetat.
== Després dels Jocs Olímpics ==
Després dels Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en [[Chicago]], incloent una llarga temporada com [[punchadiscs]] de música [[jazz]]. En [[1968]], Owens rebe algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els [[Jocs Olímpics de 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] d'eixe any.
Jesse Owens fon premiat ab la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels EE.UU. en [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]].
En [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat ab el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]].
Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] ab 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de Chicago.
== Veja's també ==
*[[Anexe:Progressió de la marca dels 100 m llisos masculí]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.jesseowens.com/ Web Oficial] (en anglés)
* [http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/0912.html Necrología, New York Times, 1 d'abril, 1980] (en anglés)
* [http://www.jesseowensmuseum.org Museu Jesse Owens] (en anglés)
* [http://tesla.liketelevision.com/liketelevision/tuner.php?channel=255&format=movie&theme=guide Vídeo de Jesse Owens extret del documental ''Olympia'' de Leni Riefenstahl (1936)]
* [http://www.usolympicteam.com/26_18919.htm Biografia de Jesse Owens en la pàgina de l'equip olímpic dels EE.UU.] (en anglés)
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Jesse_Owens}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]