| *La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana. | | *La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana. |
− | *Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'época de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana. | + | *Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'época de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea i pobrea, sino peresa i pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana. |