Canvis

*[[Església de Sant Bartomeu]] '''. L'església va ser construïda entre els [[segle XVI|segles XVI]]-[[segle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.

*[[Església de Sant Bartomeu]] '''. L'església va ser construïda entre els [[segle XVI|segles XVI]]-[[segle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.

*Església de L'Assunció. L'església primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta església pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els segles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la fachada, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*Església de L'Assunció. L'església primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta església pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els segles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el segle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'església del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el segle XVIII.

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el segle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'església del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el segle XVIII.

*[[Palau del Marqués de Montortal]]. Més conegut com a Palau de la ''Marqueseta'' (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any [[1780]] i reformat en l'any [[1850]]. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del [[segle XVIII]], i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any [[1993]] ve sent utilisat per a dependències municipals.

*[[Palau del Marqués de Montortal]]. Més conegut com a Palau de la ''Marqueseta'' (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any [[1780]] i reformat en l'any [[1850]]. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del [[segle XVIII]], i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any [[1993]] ve sent utilisat per a dependències municipals.

*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa fachada. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.

*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.

*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almasent de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipologia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  

*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almasent de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipologia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  

*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[segle XIX]] i començament del [[segle XX]].

*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[segle XIX]] i començament del [[segle XX]].