Canvis

|pàgina web        = http://www.navarra.es/home_es

|pàgina web        = http://www.navarra.es/home_es

}}

}}

'''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, denominadaoficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Poseix un exclau (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a la Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).

'''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).

Està composta per 272 municipis i conta en una població de 619.114 habitants (2008), de la aproximadament un terci viu en la capital, [[Pamplona]] (195.765 hab.), i més de la mitat en el àrea metropolitana de la mateixa (328.511 hab.).

Està composta per 272 municipis i conta en una població de 619.114 habitants (2008), de la aproximadament un terç viu en la capital, [[Pamplona]] (195.765 hab.), i més de la mitat en el àrea metropolitana de la mateixa (328.511 hab.).

== Introducció històrica i sobre la situació actual ==

== Introducció històrica i sobre la situació actual ==

[[Image:Fursnavarra.jpg|thumb|right|200px|Monument dedicat als furs de Navarra.]]

[[Image:Fursnavarra.jpg|thumb|right|200px|Monument dedicat als furs de Navarra.]]

L'actual Comunitat Foral de Navarra procceïx de l'antic Reine de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació juridic-administrativa actual es basa en el Amillorament de [[1982]], que suposà l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.

L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de [[1982]], que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.

Excepte en els temps d'expansió del Reine de Navarra, des de el [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll socioeconòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar socioeconòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de la economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la tasa de desempleu registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingresos nets per hogar (en 29.845 euros) i menor índice de pobrea.

Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des de el [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll soci-econòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar soci-econòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de la economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la taxa de desocupació registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingressos nets per llar (en 29.845 euros) i menor índex de pobrea.

== Etimologia ==

== Etimologia ==

La primera vegada de la que s'ha tingut constància escrita del terme Navarra és en el [[sigle IX]], en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne fins al [[riu Ebre]]. Es creu que el toponim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a [[Pamplona]] i el seu entorn.

La primera vegada de la que s'ha tingut constància escrita del terme Navarra és en el [[sigle IX]], en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne fins al [[riu Ebre]]. Es creu que el topònim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a [[Pamplona]] i el seu entorn.

== Símbols actuals de Navarra ==

== Símbols actuals de Navarra ==

En [[1910]], la Diputació de Navarra aprobà el diseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar econeguts per la "Llei Orgànica de REintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]]. Per tant, segons el Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:

En [[1910]], la Diputació de Navarra aprovà el disseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar reconeguts per la "Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]]. Per tant, segons l'Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:

=== Himne ===

=== Himne ===

És el històricament dit "Himne de les Corts", que deu el seu orige a la Marcha per a la entrada del Reine, passaclaustre barroc que s'interpretava en el claustre de la Catedral de Pamplona al pas de les Corts de Navarra, en motiu de la celebració de les seues sesions.

És el històricament dit "Himne de les Corts", que deu el seu orige a la Marcha per a la entrada del Reine, passaclaustre barroc que s'interpretava en el claustre de la Catedral de Pamplona al pas de les Corts de Navarra, en motiu de la celebració de les seues sessions.

==== Himne en Euskera ====

==== Himne en Euskera ====

terra brava i noble,

terra brava i noble,

sempre fiel,

sempre fidel,

que té per blasó

que té per blasó

la vella llei tradicional

la vella llei tradicional

Per Navarra

Per Navarra

poble d'alma lliure

poble d'anima lliure

proclamem junts

proclamem junts

nostre afà universal

el nostre afà universal

En cordial unió,

En cordial unió,

en leal tesó,

en lleal tesó,

treballem i agermanats

treballem i agermanats

tots lograrem.

tots lograrem.

[[Image:Escutdenavarra.jpg|thumb|right|300px|<center>Escut de Navarra</center>]]

[[Image:Escutdenavarra.jpg|thumb|right|300px|<center>Escut de Navarra</center>]]

Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any [[1212]] i que està en la colegiata de Roncesvalles. Eslabons de les cadenes que es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adyacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals els seus rests reposen en el mausoleu de la capilla de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Irache i atra a la Catedral de Santa Mari ade Tudela, lloc natal d'aquell rei d'enorme estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians cautius rodejant la tenda del rei Miramamolí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.

Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any [[1212]] i que està en la colegiata de Roncesvalles. Esclavons de les cadenes que es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adyacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals els seus rests reposen en el mausoleu de la capella de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Irache i atra a la Catedral de Santa Mari ade Tudela, lloc natal d'aquell rei d'enorme estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians captius rodejant la tenda del rei Miramamo lí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.

=== La senyera ===

=== La senyera ===

La Llei de Amillorament del Règim Foral de Navarra (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]], establix en son artícul 7.2:

La Llei d'Amillorament del Règim Foral de Navarra (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]], establix en son artícul 7.2:

"La senyera de Navarra és de color [[roig]], en el escut en el centre."

"La senyera de Navarra és de color [[roig]], en el escut en el centre."

== Història ==

== Història ==

{{AP|Història de Navarra}}

{{AP|Història de Navarra}}

[[Image:Façana sur del palau real de olite.jpg|thumb|right|200px|Façana sur del [[Palau Real d'Olite]].]]

[[Image:Façana sur del palau real de olite.jpg|thumb|right|200px|Frontera sur del [[Palau Real d'Olite]].]]

Navarra sigué un Regne des de [[841]] fins a 1841, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral des de [[1841]] fins a [[1981]], i des de 1981 fins a l'actualitat constituïx una Comunitat Foral.

Navarra fon un Regne des de [[841]] fins a 1841, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral des de [[1841]] fins a [[1981]], i des de 1981 fins a l'actualitat constituïx una Comunitat Foral.

== Organisació Territorial ==

== Organisació Territorial ==

== Llengua ==

== Llengua ==

[[Image:euskeraennavarra.svg|thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]]

[[Image:euskeraennavarra.svg|thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]]

En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera son llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que el euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vascuence especifica. El euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de lapoblació i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdos llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra lengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen el euskera en Navarra.

En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera son llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que l'euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vasc especifica. L'euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de la població i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdós llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra llengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen l'euskera en Navarra.

Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].

Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].