Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Alfara d'Algímia''' és un [[municipi]] del [[País Valencià]]. Pertany a l'actual [[província de València]], a la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].  

'''Alfara d'Algímia''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].  

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat al nord-est de la comarca del [[Camp de Morvedre]], a el vall del riu [[Palància]]. El riu en divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metres|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metres|m.]]) i l'anomenada popularment ''Muntanyeta de l'ermita'' (229 [[metres|m.]]), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàries|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[timó]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

Situat al noroest de la comarca del [[Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

S'accedeix a aquest poble des de [[Valéncia]] a través de l'[[A-23]], prenent l'eixida núm. 14 i, tot seguit, la [[CV-327]].

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]] despés de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

El terme municipal d'Alfara d'Algímia limita amb les següents poblacions:

El terme municipal d'Alfara d'Algímia llimita ab les següents poblacions:

[[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] a la [[província de València]] i [[Sogorb]] a la [[província de Castelló]].

[[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==     

== Història ==     

La zona ja estava poblada durant l`'època íbera, com demostren les restes arqueològiques trobades al terme municipal de forns ibers i gran quntitat de ceràmica.

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.  

En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.  

La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]), moment en el qual la població del ''Ager Saguntum'' es reclogué a les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] arrivà –segons conta la seua ''Crònica''– a la zona del [[Palància]]. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'[[Algímia]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. EL 1249, [[Jaume I]] en féu donació a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perquè el baró no residia a [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni reial fins que l'any [[1270]] es féu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt ab la de'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En 1249, [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, essemt baró de [[Torres Torres]] Miquel Vallterra. Els nous pobladors cristians arribaren al poble des de Torres Torres i Almàssera

En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.

== Administració ==

== Administració ==

== Demografia ==

== Demografia ==

Durant el [[segle XVIII]] augmentà un cent per cent la seua població i arrivà a tindre 540 habitants el 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins al 1940, any en què tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalització de les aigües de la ''Font d'Arguines'', que permeteren fer nous regadius. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'aquella data, la població ha decrescut considerablement.  

Durant el [[segle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des de eixa data, la població ha descendit considerablement.  

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

== Economia ==

== Economia ==

Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, a hores d'ara, les dues fàbriques que hi havia, han estat tancades. Només hi contiunen actives un magatzem de taronja i una fusteria.

Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i a s servicis. Actualment l'industria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha sigut tancada. Hi ha que destacar ací el gran desinterés mostrat per "alguns". En l'actualitat se mante un almagasén de taronja i una fusteria.

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

*'''Ermita de la Mare de Déu dels Afligits'''''. Edifici construït a les darreries del [[segle XVII]]. La part més destacalbe n'és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples de dita tipologia al País Valencià.

*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[segle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].

*'''Església de Sant Agostí'''. Hi ha noticies de l'edifici des de final del [[segle XVI]]. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[segle XVI]]. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===