Canvis

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Vore: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Veja també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).

Vore també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Castellana Bellvís, noble valenciana els antepassats del qual deyen remontar-se al rei [[Joan I d'Aragó]] i de Francesc de Castro i Palafox, «ilustre cavaller»,<ref>Veja respecte d'això de la suposta pero errònea ascendència de [[Laín Calvo]] per part Paterna la tesis doctoral de Domingo Carvajal (2006), que afirma {{Cita|El marchamo de noblea dels antepassats paterns de Guillem es remontaria tan sols al seu yayo, el senyor [[Beltrán de Castro]], a qui Carles I hauria otorgat el privilegi de noblea per a ell i per a tot el seu llinage el 9 d'octubre de [[1542]], en recompensa pels servicis prestats en la campanya de les Índies [...] alguns estudiosos com E. Mérimée (p. xij de la «Introducció» al seu ''Première partie de joventuts del Cid'', (Toulouse, E. Privat, [[1890]]) han fet descendir erròneament [a Francisco de Castro i Palafox] del juge castellà Laín Calvo i del Cid.|Gemma Domingo Carvajal, ''op. cit.'', [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ps. 3 i 4.]}}</ref> als vint-i-un anys va intervindre en una coneguda justa poètica celebrada durant les bodes de Francesc Palafox, [[senyor d'Ariza]] i Lucrècia de Moncada; les esposalles i la participació del jove poeta fon reflectida per [[Francisco Agustín i Tárrega]] en la seua comèdia ''El prat de [[Valéncia]] ''.  

Fill de Castellana Bellvís, noble valenciana els antepassats del qual deyen remontar-se al rei [[Joan I d'Aragó]] i de Francesc de Castro i Palafox, «ilustre cavaller»,<ref>Vore respecte d'això de la suposta pero errònea ascendència de [[Laín Calvo]] per part Paterna la tesis doctoral de Domingo Carvajal (2006), que afirma {{Cita|El marchamo de noblea dels antepassats paterns de Guillem es remontaria tan sols al seu yayo, el senyor [[Beltrán de Castro]], a qui Carles I hauria otorgat el privilegi de noblea per a ell i per a tot el seu llinage el 9 d'octubre de [[1542]], en recompensa pels servicis prestats en la campanya de les Índies [...] alguns estudiosos com E. Mérimée (p. xij de la «Introducció» al seu ''Première partie de joventuts del Cid'', (Toulouse, E. Privat, [[1890]]) han fet descendir erròneament [a Francisco de Castro i Palafox] del juge castellà Laín Calvo i del Cid.|Gemma Domingo Carvajal, ''op. cit.'', [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ps. 3 i 4.]}}</ref> als vint-i-un anys va intervindre en una coneguda justa poètica celebrada durant les bodes de Francesc Palafox, [[senyor d'Ariza]] i Lucrècia de Moncada; les esposalles i la participació del jove poeta fon reflectida per [[Francisco Agustín i Tárrega]] en la seua comèdia ''El prat de [[Valéncia]] ''.  

No va tardar molt a ingressar en la famosa [[Acadèmia dels Nocturns]] de Valéncia en el seudònim de «Secret». En este ambient es va iniciar en el cultiu les lletres i la composició de comèdies en el mencionat dramaturc, el canonge Tárrega, [[Gaspar Aguilar]] i [[Miguel Beneyto]], en els que publica les seues dos primeres obres teatrals, ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en una edició conjunta de [[1608]].<ref>VV. AA., ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la [...] ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, [[1608]].</ref>

No va tardar molt a ingressar en la famosa [[Acadèmia dels Nocturns]] de Valéncia en el seudònim de «Secret». En este ambient es va iniciar en el cultiu les lletres i la composició de comèdies en el mencionat dramaturc, el canonge Tárrega, [[Gaspar Aguilar]] i [[Miguel Beneyto]], en els que publica les seues dos primeres obres teatrals, ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en una edició conjunta de [[1608]].<ref>VV. AA., ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la [...] ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, [[1608]].</ref>

Una de les diferències substancials en la tipologia dels personages del teatre de [[Lope de Vega]] és que en el ''valencià'' pare i fill no estan enfrontats. La voluntat Paterna és acceptada i esta obediència de vegades origina un conflicte, al renunciar al seu amor, com ocorre en ''La humilitat superba'', en la que Rodrigo de Villadrando renúncia al seu amor per María obedint a son pare i, gràcies a això, podrà recuperar-la al final de l'obra.  

Una de les diferències substancials en la tipologia dels personages del teatre de [[Lope de Vega]] és que en el ''valencià'' pare i fill no estan enfrontats. La voluntat Paterna és acceptada i esta obediència de vegades origina un conflicte, al renunciar al seu amor, com ocorre en ''La humilitat superba'', en la que Rodrigo de Villadrando renúncia al seu amor per María obedint a son pare i, gràcies a això, podrà recuperar-la al final de l'obra.  

Abundant en este tret, caldria senyalar el que s'ha donat a cridar el «pedagogisme» de la comèdia guilleniana, sifrat que en un moment culminant de la intriga el pare passa a eixercir el paper d'institutor, ensenyança que el fill haurà d'acceptar per a eixir triumfant en el seu objectiu. La rebelia contra el pare, com ocorre en la ''Comèdia segona de Les joventuts del Cid'', on el futur [[Sancho II de Castella]] es rebela contra son pare i senyor, el rei [[Ferran I de Castella|Ferrando I]], acaba en la caiguda en desgràcia, convertit en un tirà castigat per la mà divina, que infon valor en [[Vellido Dolfos]] per a eixecutar el mereixcut designi de la [[Providència]]. Este sentit didàctic li porta a seleccionar el moment del aprenentage de l'héroe en ''Les joventuts del Cid'' descartant portar a les taules, per eixemple, el seu moment cim de la conquista de Valéncia. La segona part d'esta obra servirà per a mostrar la mesura adquirida per l'héroe castellà, oponent-ho al «apassionament» en el que es governa Sancho II.<ref>Veja per a l'evolució de l'héroe en la segona part del ''Les joventuts'' la monografia d'Alberto Montaner Frutos, ''Política, història i drama en el cércol de [[Zamora]]. La «Comèdia segona de les joventuts del Cid»'' de '''Guillén de Castro''', [[Saragossa]], Universitat de [[Saragossa]], [[1989]].</ref>

Abundant en este tret, caldria senyalar el que s'ha donat a cridar el «pedagogisme» de la comèdia guilleniana, sifrat que en un moment culminant de la intriga el pare passa a eixercir el paper d'institutor, ensenyança que el fill haurà d'acceptar per a eixir triumfant en el seu objectiu. La rebelia contra el pare, com ocorre en la ''Comèdia segona de Les joventuts del Cid'', on el futur [[Sancho II de Castella]] es rebela contra son pare i senyor, el rei [[Ferran I de Castella|Ferrando I]], acaba en la caiguda en desgràcia, convertit en un tirà castigat per la mà divina, que infon valor en [[Vellido Dolfos]] per a eixecutar el mereixcut designi de la [[Providència]]. Este sentit didàctic li porta a seleccionar el moment del aprenentage de l'héroe en ''Les joventuts del Cid'' descartant portar a les taules, per eixemple, el seu moment cim de la conquista de Valéncia. La segona part d'esta obra servirà per a mostrar la mesura adquirida per l'héroe castellà, oponent-ho al «apassionament» en el que es governa Sancho II.<ref>Vore per a l'evolució de l'héroe en la segona part del ''Les joventuts'' la monografia d'Alberto Montaner Frutos, ''Política, història i drama en el cércol de [[Zamora]]. La «Comèdia segona de les joventuts del Cid»'' de '''Guillén de Castro''', [[Saragossa]], Universitat de [[Saragossa]], [[1989]].</ref>

Conseqüència d'açò és que l'amor s'establix sempre en el consentiment de l'autoritat Paterna, a diferència de Lope, on el comú és que els amors, no sancionats pels pares, hagen de conduir-se en rebelia, fugint de casa i transgredint la deguda obediència filial. En moltes de les obres dramàtiques de Guillén de Castro pare i fill constituïxen una unitat harmònica durant tota l'acció, com succeïx en ''El perfecte cavaller'', ''El naiximent de Montesinos'' o ''L'amor constant''.

Conseqüència d'açò és que l'amor s'establix sempre en el consentiment de l'autoritat Paterna, a diferència de Lope, on el comú és que els amors, no sancionats pels pares, hagen de conduir-se en rebelia, fugint de casa i transgredint la deguda obediència filial. En moltes de les obres dramàtiques de Guillén de Castro pare i fill constituïxen una unitat harmònica durant tota l'acció, com succeïx en ''El perfecte cavaller'', ''El naiximent de Montesinos'' o ''L'amor constant''.

=== Edicions antigues ===

=== Edicions antigues ===

* ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la insigne i coronada ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, 1608.

* ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la insigne i coronada ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, 1608.

* ''Primera Part de les comèdies del senyor '''Guillem de Castro''' natural de la ciutat de Valéncia'', [[Valéncia]], Felipe Mey, [[1618]].<ref>Hi ha una segona emissió en data 1621 d'esta edició (l'eixemplar se conserva de la qual en la [[Biblioteca Nacional de França]], sign. Cap.P.Yg.19) que consistix en el mateix text substituint la portada per una nova a què s'afigen nous preliminars i dedicatòria. Veja Arata, pról. Al seu ed. cit., p. LXIX.</ref>

* ''Primera Part de les comèdies del senyor '''Guillem de Castro''' natural de la ciutat de Valéncia'', [[Valéncia]], Felipe Mey, [[1618]].<ref>Hi ha una segona emissió en data 1621 d'esta edició (l'eixemplar se conserva de la qual en la [[Biblioteca Nacional de França]], sign. Cap.P.Yg.19) que consistix en el mateix text substituint la portada per una nova a què s'afigen nous preliminars i dedicatòria. Vore Arata, pról. Al seu ed. cit., p. LXIX.</ref>

* ''Part Segona de les comèdies del senyor Guillem de Castro'', [[Valéncia]], Miguel Sorolla, [[1625]].

* ''Part Segona de les comèdies del senyor Guillem de Castro'', [[Valéncia]], Miguel Sorolla, [[1625]].