Llínea 6: |
Llínea 6: |
| La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també cridat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''. | | La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també cridat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''. |
| | | |
− | La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou la resta de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], la resta de nuclis urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]]. | + | La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de nuclis urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]]. |
| | | |
− | A banda de [[agost]], la resta de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mijà|valle del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina. | + | A banda de [[agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mijà|valle del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina. |
| | | |
| == Configuració històrica == | | == Configuració històrica == |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat. | | La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat. |
| | | |
− | En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de la resta de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport. | + | En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de el restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport. |
| | | |
| Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes. | | Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes. |