Canvis

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver sigut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver sigut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

Els últims detalls de la sublevació es van concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Pla Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en la resta d'Espanya.

Els últims detalls de la sublevació es van concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Pla Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en el restant d'Espanya.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de la resta del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de el restant del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.

Mola decidix alvançar les dates previstes, per la qual cosa l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

Mola decidix alvançar les dates previstes, per la qual cosa l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un atre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al cap de la rebelió militar.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un atre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al cap de la rebelió militar.

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|partit socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant la resta de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|partit socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant el restant de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

==== La guerra terrestre ====

==== La guerra terrestre ====

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterraneu.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterraneu.<br />

Les accions navals en el bando nacional la resta de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel bando nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor ''José Luis Díez'' (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.

Les accions navals en el bando nacional el restant de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel bando nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor ''José Luis Díez'' (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.

El Govern basc, nacionalistes aliats al bando republicà, crega la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi,<ref>[http://www.gipuzkoa.net/kultura/museos/um/castella/mgae/mgae.Htm la Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi (1936–37)].</ref> al comandament de Joaquín Eguía, en alguns bous armats (quatre bacallaners en canons de 101,6 mm), nou bous en misió de pescamines i fins a 24 pesquers chicotets més com a pescamines costaners o de port. Estes unitats del Govern nacionaliste basc, a diferència de les unitats aliades republicanes, demostren un alt grau de preparació i esperit combatiu, interceptant mercants alemanys en carregament per als franquistes i arribant a enfrontar-se al ''Velasco'' el [[15 de novembre]] de 1936.

El Govern basc, nacionalistes aliats al bando republicà, crega la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi,<ref>[http://www.gipuzkoa.net/kultura/museos/um/castella/mgae/mgae.Htm la Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi (1936–37)].</ref> al comandament de Joaquín Eguía, en alguns bous armats (quatre bacallaners en canons de 101,6 mm), nou bous en misió de pescamines i fins a 24 pesquers chicotets més com a pescamines costaners o de port. Estes unitats del Govern nacionaliste basc, a diferència de les unitats aliades republicanes, demostren un alt grau de preparació i esperit combatiu, interceptant mercants alemanys en carregament per als franquistes i arribant a enfrontar-se al ''Velasco'' el [[15 de novembre]] de 1936.