| Piu Tristà en una part de l’eixercit va proseguir a Tucumán i en el poble deixà homens i un Governador, el General Juan Ramírez. | | Piu Tristà en una part de l’eixercit va proseguir a Tucumán i en el poble deixà homens i un Governador, el General Juan Ramírez. |
− | El 3 de [[setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits son atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de la resta dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. | + | El 3 de [[setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits son atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de el restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. |
| L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despres en [[Salta]], el 20 de [[febrer]] de [[1813]]. | | L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despres en [[Salta]], el 20 de [[febrer]] de [[1813]]. |