El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el major és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir termes i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit. | El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el major és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir termes i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit. |