Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Stuka2.jpg|right|thumb|350px|<center>'</center>]] | | [[Image:Stuka2.jpg|right|thumb|350px|<center>'</center>]] |
− | El Junkers Ju 87 Stuka és un avio de bombardeig en picat de la [[Luftwaffe]] que volà en la segona guerra mundial. El Ju 87 Stuka, fon el bombarder en picat mes famos de la guerra. | + | El Junkers Ju 87 '''Stuka''' és un avió de bombardeig en picat de la [[Luftwaffe]] que volà en la [[Segona guerra mundial]]. El Ju 87 Stuka, fon el bombarder en picat més famós de la guerra. |
| + | |
| ==La Blitzkrieg i el bombardeig en picat== | | ==La Blitzkrieg i el bombardeig en picat== |
− | Durant els anys 30, en l'experiencia adquirida en la primera guerra mundial, la forma de fer la guerra evolucionà cap a un nou concepte de guerra llamp (en alemà Blitzkrieg). | + | Durant els [[anys 30]], en l'experiencia adquirida en la [[Primera guerra mundial]], la forma de fer la guerra evolucionà cap a un nou concepte de guerra llamp (en alemà Blitzkrieg). |
− | L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiuen tres fases, conseguint l'invasio de forma tan rapida que les forces defensores no puguen reaccionar: | + | L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiuen tres fases, conseguint l'invasió de forma tan ràpida que les forces defensores no puguen reaccionar: |
− | *La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrelles d'avions que debiliten els objectius estrategics (transport ferroviari, carreteres, llinies electriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase. | + | *La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrilles d'avions que debiliten els objectius estrategics (transport ferroviari, carreteres, llínies electriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase. |
− | *La segona fase consistix en una rapida incursio de blindats pel corredor obert per l'aviacio, aço fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt dificil d'atacar. Despres de els blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el passadiç en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilacio o rendicio. | + | *La segona fase consistix en una ràpida incursió de blindats pel corredor obert per l'aviació, aço fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt dificil d'atacar. Després de els blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el passadiç en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilació o rendició. |
− | Es obvi que quant mes efectiu i precis siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deura gastar la potencia atacant. | + | Es obvi que quant més efectiu i precis siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deurà gastar la potencia atacant. |
− | Els americans demostraren que la forma mes efectiva i economica d'atacar blancs concrets era mediant la tecnica del bombardeig en picat, en la que un avio relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisio d'este metodo era asombrosa. | + | Els americans demostraren que la forma més efectiva i economica d'atacar blancs concrets era mediant la tecnica del bombardeig en picat, en la que un avió relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisió d'este método era asombrosa. |
− | Esta tecnica desenrollada per l'aviacio de la marina Estadounidenc fon provada en avions biplans de la serie Curtiss Hawk. Ernst Udet en una visita a [[Estats Units]] quedà asombrado en estos aparats i la tecnicadel bombardeig en picat i demanà un com regal per a portar-ho a [[Alemanya]]. | + | Esta tecnica desenrollada per l'aviació de la marina Estadounidenc fon provada en avions biplans de la serie Curtiss Hawk. Ernst Udet en una visita a [[Estats Units]] quedà asombrado en estos aparats i la tecnicadel bombardeig en picat i demanà un com regal per a portar-ho a [[Alemanya]]. |
| D'esta manera, els estadounidenços regalaren a [[Alemanya]] la seua primer “Sturzkampfflugzeug” o bombarder en picat. | | D'esta manera, els estadounidenços regalaren a [[Alemanya]] la seua primer “Sturzkampfflugzeug” o bombarder en picat. |
| | | |
| ==Desenroll del Junkers Ju 87 Stuka== | | ==Desenroll del Junkers Ju 87 Stuka== |
| | | |
− | Quan Udet regressà a [[Alemanya]], no li costà convencer a [[Hermann Göring]] de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avio de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa. | + | Quan Udet regressà a [[Alemanya]], no li costà convencer a [[Hermann Göring]] de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avió de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa. |
| Este desenroll portà fins l'arriscat [[Henschel 123]] i l’[[Arat95]], un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era bipla com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselaje semblant al del Stuka. | | Este desenroll portà fins l'arriscat [[Henschel 123]] i l’[[Arat95]], un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era bipla com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselaje semblant al del Stuka. |
| | | |
− | En l'[[autumne]] de [[1935]] aplegà el primer prototip de Stuka com substitut per al Hs 123. Era un monopla de llinies mes marcades que l'Ar 95 que en les seues primeres versions montava el motor angles [[Rolls-Royce]] model Kestrel. Ya en 1936 en la produccio en serie començaren a montar els recenment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia. | + | En l'[[autumne]] de [[1935]] aplegà el primer prototip de Stuka com substitut per al Hs 123. Era un monopla de llínies més marcades que l'Ar 95 que en les seues primeres versions montava el motor anglés [[Rolls-Royce]] model Kestrel. Ya en [[1936]] en la producció en serie començaren a montar els recenment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia. |
| | | |
− | Era un aparte tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinamica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superficie i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal. | + | Era un aparat tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinamica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superficie i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal. |
| | | |
| El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estetica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadores en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergencia. | | El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estetica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadores en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergencia. |
− | Tambe tenia una heliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emetia un so psicológicamente aterrador per al enemic i que hui en dia és un dels sons mes caracteristics de la segona guerra mundial.
| + | També tenia una heliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emitia un so psicológicamente aterrador per al enemic i que hui en dia és un dels sons més caracteristics de la segona guerra mundial. |
| | | |
| Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. | | Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. |
− | En la [[legio condor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visio durant el picat o despres d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per aço el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte. | + | En la [[legio condor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o després d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per aço el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte. |
| | | |
| ==El Junkers 87 Stuka en combat== | | ==El Junkers 87 Stuka en combat== |
| | | |
| [[Image:Stuka.jpg|right|thumb|350px|<center></center>]] | | [[Image:Stuka.jpg|right|thumb|350px|<center></center>]] |
− | Al principi la [[Luftwaffe]] contava en supremacia aerea enels seus atacs sobre [[Polonia]], els [[Països Baixos]], [[Noruega]], [[França]] etc. L'aplastante victoria en Polonia, els exits en [[Dunkerke]] i la destruccio de la [[llinia Maginot]] dotaren al Stuka d'una fama i respecte que pronte perdria. | + | Al principi la [[Luftwaffe]] contava en supremacia aerea enels seus atacs sobre [[Polonia]], els [[Països Baixos]], [[Noruega]], [[França]] etc. L'aplastante victoria en Polonia, els exits en [[Dunkerke]] i la destrucció de la [[llínia Maginot]] dotaren al Stuka d'una fama i respecte que pronte perdria. |
| | | |
| Durant la [[batalla d'Anglaterra]], els [[Hawker Hurricane]] i els[[Supermarine Spitfire]] donaren bona conte dels Stuka alemans, fent-li perdre la fama d'invulnerable que tenia. El Ju 87 tingue que ser retirat de la [[batalla d'Anglaterra]] degut a les grans perdües que l'aparat estava patint en eixe frontcontra una [[RAF]] be equipada. Este fon el principi del fi de la [[Luftwaffe]]. | | Durant la [[batalla d'Anglaterra]], els [[Hawker Hurricane]] i els[[Supermarine Spitfire]] donaren bona conte dels Stuka alemans, fent-li perdre la fama d'invulnerable que tenia. El Ju 87 tingue que ser retirat de la [[batalla d'Anglaterra]] degut a les grans perdües que l'aparat estava patint en eixe frontcontra una [[RAF]] be equipada. Este fon el principi del fi de la [[Luftwaffe]]. |
| | | |
− | Incomprensiblement, despres de la derrota alemana contra [[Anglaterra]] la fabricacio de Ju 87 Stuka aumentà. Els Stuka foren derivats a[[Grecia]], [[Yugoslavia]], Nort d'Africa i l'[[Unio Sovietica]] a on participaren de manera decisiva en les poques victories alemanes en estos camps de combat. L'historia se repeti en apabullantes victories fins l'aplegada de forces aerees be equipades (en els [[Curtiss P-40]] i [[Hawker Hurricane]] en el nort d'Africa, i els Yak i MiG en l'URSS). | + | Incomprensiblement, despres de la derrota alemana contra [[Anglaterra]] la fabricacio de Ju 87 Stuka aumentà. Els Stuka foren derivats a[[Grecia]], [[Yugoslavia]], Nort d'Africa i l'[[Unio Sovietica]] a on participaren de manera decisiva en les poques victories alemanes en estos camps de combat. L'història se repeti en apabullantes victories fins l'aplegada de forces aerees be equipades (en els [[Curtiss P-40]] i [[Hawker Hurricane]] en el nort d'Africa, i els Yak i MiG en l'URSS). |
| | | |
− | Per atra part en [[Yugoslavia]] i [[Grecia]] el Ju 87 colli importants victories degut a l'orografia montanyosa que impossibilitava el bombardeig horisontal d'objectius protegits en el relleu. Ademes la Luftwaffe en estos territoris contava en la superioritat aerea que li faltà en el nort d'Africa, Anglaterra, i l'Unio Sovietica. | + | Per atra part en [[Yugoslavia]] i [[Grecia]] el Ju 87 colli importants victories degut a l'orografia montanyosa que impossibilitava el bombardeig horisontal d'objectius protegits en el relleu. Ademes la Luftwaffe en estos territoris contava en la superioritat aerea que li faltà en el nort d'[[Africa]], [[Ànglaterra]], i l'[[Unió Sovietica]]. |
| | | |
− | En el Ju 87 Stuka decaent en tots els fronts se li començà a buscar un substitut. Este fon el motiu del desenroll de l'[[Henschel129]] i del [[Focke Wulf 189 “Uhu”]] pero una volta mes la planificación de laLuftwaffe fon deficient i el Stuka segui en servici tota la guerra perque no havia un substitut disponible. | + | En el Ju 87 Stuka decaent en tots els fronts se li començà a buscar un substitut. Este fon el motiu del desenroll de l'[[Henschel129]] i del [[Focke Wulf 189 “Uhu”]] pero una volta més la planificación de laLuftwaffe fon deficient i el Stuka continuà en servici tota la guerra perque no havia un substitut disponible. |
| | | |
| ==Principals versions del Junkers 87 Stuka== | | ==Principals versions del Junkers 87 Stuka== |
Llínea 43: |
Llínea 44: |
| *Ju 87A : Versio en un motor Jumo 210 de 720 cavalls de potenciaque li permitia volar a 310 Km/h i estava equipat en dos ametralladores MG 17de 7'92 mm, una orientada cap a davant i atra servida per l'artiller atrasserorientada cap a arrere. Podia transportar 250 Kg de bombes | | *Ju 87A : Versio en un motor Jumo 210 de 720 cavalls de potenciaque li permitia volar a 310 Km/h i estava equipat en dos ametralladores MG 17de 7'92 mm, una orientada cap a davant i atra servida per l'artiller atrasserorientada cap a arrere. Podia transportar 250 Kg de bombes |
| *Ju 87B : El Jumo 211 d'esta versio desenrollava 1200 cavalls de potencia, lo que li permetia transportar 500 kg de bombes i volar a340 Km/h. Estava equipat en tres ametralladores MG 17 de 7'922 mm, dos d'elles orientades cap a davant i l'atra cap a arrere. | | *Ju 87B : El Jumo 211 d'esta versio desenrollava 1200 cavalls de potencia, lo que li permetia transportar 500 kg de bombes i volar a340 Km/h. Estava equipat en tres ametralladores MG 17 de 7'922 mm, dos d'elles orientades cap a davant i l'atra cap a arrere. |
− | *Ju 87C : Tambe equipat en un Jumo 211 que en esta versio desenrollava 1410 cavalls de potencia que permetien a este aparat volar a 354Km/h transportant 1800 Kg de bombes (normalment en una sola). Igual que elJu-87B estava equipat en tres ametralladores MG 17 dispostes d'identica forma. | + | *Ju 87C : També equipat en un Jumo 211 que en esta versio desenrollava 1410 cavalls de potencia que permetien a este aparat volar a 354Km/h transportant 1800 Kg de bombes (normalment en una sola). Igual que elJu-87B estava equipat en tres ametralladores MG 17 dispostes d'identica forma. |
| *Ju 87G : Era una evolucio anticarro del Ju 87D. Se distingue per montar baix les seues ales, dos grans canons de 37mm BK 37. En identica planta motriu que el Ju 87D, degut al pes extra dels canons nomes volava a 344 Km/h. Montava també els dos ametralladores MG 17 davanteres i atra atrassera. | | *Ju 87G : Era una evolucio anticarro del Ju 87D. Se distingue per montar baix les seues ales, dos grans canons de 37mm BK 37. En identica planta motriu que el Ju 87D, degut al pes extra dels canons nomes volava a 344 Km/h. Montava també els dos ametralladores MG 17 davanteres i atra atrassera. |
| | | |