Canvis

Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que després abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i després, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.

Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que després abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i després, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.

En [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, tambe entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.

En [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.

A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademes, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademes, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.