Canvis

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i tambe fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va extendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va extendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

== Orige etimologic ==

== Orige etimologic ==

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.

La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, tambe denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).

El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).

== Ecologia ==

== Ecologia ==

La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que tambe estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bos temperàt de coniferes en els [[Alpes]].

La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que també estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bos temperàt de coniferes en els [[Alpes]].

Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:

Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:

*  Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].

*  Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].

*  Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.

*  Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.

*  Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicilia]]. Inclou tambe la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Corcega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.

*  Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicilia]]. Inclou també la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Corcega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.

*  Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.

*  Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.

=== Deports ===

=== Deports ===

'''Itàlia''' és un país que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el [[futbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[futbol]] que se coneix hui en dia.

'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[futbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[futbol]] que se coneix hui en dia.

El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Futbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[futbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren tituls europeus.

El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Futbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[futbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren tituls europeus.