Canvis

*A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat tambe en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.

*A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.

*Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idimes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sal lengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. El saris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”

*Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idimes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sal lengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. El saris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”